La Itàlia jove que no vota

La triomfadora de les eleccions no serà Giorgia Meloni, sinó, probablement, l’abstenció. Es preveu que 16 milions d’italians no aniran a les urnes: seria l’abstenció més alta del país en unes generals. Amb la crisi de la pandèmia cuejant i la de l’energia fent estralls, la campanya ha estat marcada per una barreja d’esgotament i desafecte. En les eleccions en què els hereus del Partit Feixista aspiren a obtenir la presidència del govern, molts dels abstencionistes seran joves. I, majoritàriament, d’esquerres.

Segons l’institut de recerca SWG, només un 48% dels italians menors de 35 anys tenen previst anar a votar. I dels joves d’entre 18 i 24 anys, només un 41%. D’aquests, el 87% consideren que amb aquesta classe política “no canviarà mai res”. I és que tots els candidats són vells coneguts de la política. No votar no vol dir no tenir inquietuds polítiques. La majoria dels joves que diuen que no votaran es defineixen com a “ecologistes, progressistes, europeistes i antifeixistes”. Només un 3% com a sobiranistes –avís de fals amic: així és com s’anomena a Itàlia l’extrema dreta identitària– i un 2% com a feixistes. Queda força clar qui no ha sabut mobilitzar el seu electorat.

Entre el jovent de dretes que no vota, el motiu sol ser el desinterès per la política o l’argument comú a totes les franges d’edat: “Votar no serveix per a res.” Els joves abstencionistes d’esquerres, en canvi, apunten directament als partits del seu espectre ideològic: estan decebuts amb l’actual esquerra, no troben qui els representi, qui s’ocupi dels temes que els importen.

Mentre que la dreta i l’extrema dreta es presenta unida i, per tant, ben forta, el centreesquerra està desunit i indefinit ideològicament, i l’esquerra és molt minoritària. El partit principal del centreesquerra, el Partit Democràtic (PD), que podria fer de pal de paller, és en mans d’Enrico Letta, que prové de la Democràcia Cristiana i fa campanya per l’exbanquer Mario Draghi. L’Esquerra-Verds es presenta en coalició amb el PD, on ocupa una posició minoritària, mentre que l’esquerra anticapitalista intentarà entrar al Parlament amb Unió Popular, un moviment guiat per l’exalcalde de Nàpols Luigi de Magistris. La llei electoral, que premia les coalicions i dificulta l’entrada de nous partits, els ho posarà difícil.

Convèncer el jovent indecís o desencantat ha estat un dels objectius dels candidats, que han aterrat en massa a TikTok. La majoria de joves, però, en els vídeos dels polítics hi veuen alguna cosa semblant al senyor Burns, l’ancià i ric personatge d’Els Simpson, en el capítol en què, per fer-se passar per jove, es posa samarreta i gorro i fa servir expressions guais. Els poden fer gràcia uns segons, però no els representen.