No és folklore, és feixisme

El 14 de setembre passat Giorgia Meloni va congregar prop de 700 persones a Gènova, omplint el recinte. Abans de la campanya, en els mítings de Germans d’Itàlia (Gd’I) sovint els de seguretat estaven vinculats a Forza Nuova, la formació d’ultradreta declaradament neofeixista. Molts caps rapats, tatuatges de Mussolini i creus celtes. Entre els assistents, igual. A Gènova, el personal de seguretat, però, controlava a l’entrada els participants i els demanava que amaguessin símbols nazis o feixistes. Molts es van enfadar, sorpresos. “Des de quan no es pot?”, preguntaven, ofesos.

A Gènova hi havia gent de tota mena, joves i grans i, malgrat l’intent de dissimulació, també alguns amb símbols nazi-feixistes en samarretes, gorres o a la pell. I cap pudor de presumir d’ideologia. “Soc nacionalsocialista, sí, nazi, per això em representa Germans d’Itàlia”, deia un home amb la bandera del partit de Meloni a les càmeres del diari Il Fatto Quotidano. “Jo voto sempre feixisme, per això soc aquí”, deia un altre amb un símbol de les SS. Ben a prop, un dirigent local del partit, vestit amb americana beix, camisa i ulleres de pasta, feia equilibrismes davant la premsa. “Sabem quins són els nostres valors, tant és així que portem la flama tricolor al logo”, deia, referint-se al símbol feixista del partit. “Però parlar de feixisme ara no té sentit”, hi afegia, repetint una consigna que, per absurda que sembli, si s’amplifica com cal té l’efecte desitjat.

Cada dos per tres algun dirigent de Gd’I fa la salutació nazi-feixista. Ahir va ser el conseller de Seguretat de la regió de la Llombardia, Romano La Russa, germà del cofundador del partit. Apareix en un vídeo d’un funeral on, en formació paramilitar, es reten honors feixistes al difunt. La nota de resposta de Gd’I és tragicòmica. No hi estan acostumats, a donar explicacions d’un gest tan normalitzat. La salutació era l’últim desig del difunt, diuen, però La Russa no la va fer. “De totes maneres, segons la Cort Suprema, si es fa en un funeral no és delicte”, hi afegeixen. “Una salutació militar amb el braç estès”, diu La Russa, foteta. Qui pretén reduir-ho a anècdotes folklòriques fa el joc a Meloni, blanqueja el feixisme. Que la simbologia nazi-feixista formi part de la idiosincràsia del partit a un pas de guanyar les eleccions és rellevant; el valor dels símbols és allò que simbolitzen: en aquest cas, una ideologia criminal. Normalitzar-ne els símbols és normalitzar-ne les idees. Ho sap bé Meloni, que, conscient de qui és la seva base fidel, va dir als assistents: “Si guanyem podreu deixar de dissimular, anar amb el cap dret i dir en veu alta què penseu sense perdre el lloc de feina!” Legitimar el feixisme és això.