Després d’Itàlia, Espanya?

És difícil no haver llegit mai un article de política italiana que no digués allò que Itàlia és el laboratori polític d’Europa. Això mateix defensa des de fa uns anys Steve Bannon, l’exassessor de Donald Trump ara caigut en desgràcia, que també va aconsellar Matteo Salvini i Giorgia Meloni. Va seguir les últimes generals, del 2018, des de la seu de la Lliga a Roma, i va ser un dels impulsors del pacte entre els 5 Estrelles i la Lliga. També volia que s’hi sumés Germans d’Itàlia, però els de Meloni van preferir ser pacients i esperar a arribar al govern sent ells el partit guanyador, com semblen indicar ara les enquestes. Exultant davant del govern grillino-leghista, Bannon va dir que era el senyal que indicava que Itàlia lideraria la “revolució populista identitària” –és a dir, reaccionària–. “Itàlia serà només l’inici, després ens estendrem per Europa”, va dir Bannon.

Ahir Meloni, de qui Bannon va dir que seria “la cara racional” de l’onada reaccionària a Europa, va concretar una mica més. En declaracions a l’agència Efe, la postfeixista va dir que confia que la possible victòria “del centredreta italià liderat per Germans d’Itàlia obri la porta a una cosa semblant a Espanya d’aquí a uns mesos”. És a dir, confia que l’Estat espanyol segueixi els passos d’Itàlia: que la dreta del PP pacti amb l’extrema dreta de Vox per governar, i que Vox creixi tant que acabi devorant el PP. Meloni té molt bona relació amb Santiago Abascal, i diu que es truquen i s’admiren.

L’Estat espanyol va fent pràctiques als governs d’Andalusia i Castella i Lleó, on el PP ja ha assumit el discurs de Vox, que, no en va, va néixer com a costella popular. Amb tot, el quadre general encara dista d’Itàlia. El PP d’Alberto Núñez Feijóo lidera les enquestes, hi ha un PSOE fort que li va darrere i Vox és tercer amb un 14 i poc per cent. Però és que a Itàlia tenim dècades d’avantatge. Des que Berlusconi va arribar al poder el 1994 pactant amb l’extrema dreta neofeixista i la Lliga, els socis li han anat prenent terreny de mica en mica fins a cruspir-se’l.

Mentrestant, Suècia, baluard de la socialdemocràcia, on els conservadors s’havien mantingut ferms en un cordó sanitari per aïllar l’extrema dreta, ha caigut. L’extrema dreta hi governarà al costat dels moderats, liberals i conservadors. El partit que formarà part del govern suec va ser fundat el 1988 per neonazis i supremacistes blancs. Van fer un rentat d’imatge fa uns anys i, a part de dir-se Demòcrates, han escollit com a logo una floreta blau cel d’estètica inofensiva i infantil i han polit el lema. De “defensem la nostra raça” a “defensem la nostra identitat”. L’extrema dreta, arreu, ha après a vestir-se amb pell de xai.