Complien el mandat del Parlament
Ortega i Rigau declaren al TSJC que van actuar per acord de la cambra i van deixar el 9-N en mans de voluntaris
No responen als fiscals pel seu canvi de parer jurídic
Rebudes amb el suport de la ciutadania, que cridava “independència” davant del Palau de Justícia, i acompanyades de la majoria de membres del govern i d'altres formacions, la consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta del govern Joana Ortega van declarar, amb seguretat, ahir com a imputades per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver organitzat el procés participatiu del 9-N el 2014.
El suport educat i cívic dels ciutadans, de forma inusual, va ser criticat ahir amb duresa per part de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en un comunicat. Aquest avís del poder judicial català pot provocar una concentració més massiva encara de la que ja s'espera demà dijous per la compareixença com a imputat del president Artur Mas.
Deixant els gestos polítics de banda, el tracte rebut per Rigau i Ortega per part del magistrat instructor del TSJC, Joan Manel Abril, i dels fiscals del cas, Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres, va ser “exquisit”, segons l'advocat de la consellera d'Ensenyament, Jordi Pina. L'advocat Miquel Roca, amic de Rigau, va encarregar la seva defensa als socis de despatx i ahir també va ser en les declaracions. Qui no va aparèixer ahir pel TSJC va ser el líder d'Unió, Antoni Duran i Lleida, del qual es va anunciar que ajudava en la defensa d'Ortega.
L'interrogatori de Rigau i Ortega va durar poc més d'una hora cadascuna. I és que les dues integrants del govern i Mas havien acordat de no respondre les preguntes de la fiscalia pel seu “canvi de criteri”. Rigau va expressar que “no li cabia al cap”, com la fiscalia Superior de Catalunya va fer un acurat informe en què no veia que el govern català hagués comès cap delicte i dos dies després, forçada per la Fiscalia General de l'Estat, presentés una querella contra ells, acusant-los de tres delictes. “És la querella del pont aeri”, va batejar ahir Rafael Entrena, advocat i parella de Joana Ortega.
Petició d'arxivament
Tampoc van voler respondre a les preguntes de les sis acusacions populars, aglutinades en la veu del lletrat de Manos Limpias. Les dues defenses també van usar els mateixos arguments jurídics. Rigau i Ortega van exposar que seguien “el mandat del Parlament de Catalunya” i que “l'objectiu era donar resposta a la voluntat del poble català d'expressar-se lliurament sobre el seu futur col·lectiu”, va manifestar ahir la llavors vicepresidenta del govern al jutge instructor.
Tant Ortega com Rigau van fer unes manifestacions sobre el que van viure i què van realitzar com a responsables del govern català els dies previs a la consulta del 9-N, abans de ser interrogades pel magistrat Abril. Ambdues també van manifestar que “no havien desobeït el Constitucional” ni “n'era conscient”, en paraules de Joana Ortega. Van coincidir a afirmar que “es van parar màquines al setembre”, segons Irene Rigau, quan el Constitucional va suspendre el primer intent de muntar un referèndum.
Van afegir que des dels seus càrrecs van dur a terme les accions acordades per muntar no pas el referèndum ni la consulta anul·lats pel TC sinó “un procés participatiu que deixava la seva gestió i execució en mans dels més de 42.00 voluntaris ”, va explicar Ortega.
Els vídeos, divendres
La consellera Rigau va exposar al magistrat “les pressions” que rebia el govern per part d'altres per organitzar la consulta, malgrat les ordres del TC, mentre tenien “el menyspreu del govern espanyol”, que va arribar a qualificar de botifarrada la consulta.
En aquest sentit, Ortega va insistir que el govern espanyol “no va voler pactar els termes d'aquest acte democràtic, però tampoc la va aturar quan tenia instruments per fer-ho”.
Un cop declari el president Mas demà, les defenses dels tres imputats sol·licitaran al magistrat del TSJC l'arxiu de la querella contra ells en mantenir que no han comès cap fet delictiu. “La política no ha de conduir-se pels tribunals del penal, sinó a través del diàleg i la negociació”, va afirmar Ortega.
Divendres es preveu que el TSJC entregarà a les parts els enregistraments de les declaracions. Les defenses de Mas, Ortega i Rigau, que preveuen la filtració dels vídeos, ja han demanat que no es pixeli la seva cara, com es fa amb els testimonis per mantenir el seu anonimat, perquè en aquest cas —asseguren— no tenen res a amagar.
LES XIFRES
El fiscal afirma que “ si s'escau” interrogarà al judici
El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va complir la recomanació de la seva superior, la fiscal General de l'Estat, Consuelo Madrigal, que acompanyés els dos fiscals de la querella del 9-N en els interrogatoris als tres polítics imputats per posar les urnes.
La seva presència no va animar ni destorbar l'interrogatori perquè la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta Joana Ortega van usar el seu dret a no contestar les preguntes dels fiscals perquè els sobtava el seus canvis de criteri jurídic. Els nou fiscals que integren la fiscalia de Catalunya van fer un informe curós en què exposaven que no veien que el govern de Mas hagués comès cap delicte. Romero de Tejada, que també va consultar algun jutge de Barcelona, ho va subscriure, però des de Madrid li van imposar una querella, que va signar.
Davant la negativa de les imputades, el jutge va oferir al fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled —el més matiner en arribar al Palau de Justícia i en autobús— si volia fer constar les preguntes de l'interrogatori a l'acta, com es fa habitualment. Sanchez Ulled, nomenat per Madrigal per reactivar la querella, va declinar l'oferta i va assegurar que “si s'escau faria les preguntes en el judici”. Una possibilitat ara incerta.
