Catalá defensa el “normal” funcionament de la justícia
El ministre desvia la seva responsabilitat i atribueix la querella a la fiscalia de Catalunya després d'un procés “absolutament participatiu”
El president del CGPJ nega tenir una justícia polititzada
El ministre de Justícia que la nit del 9-N del 2014 no va esperar ni tan sols a veure el final del recompte dels vots per comparèixer a denunciar el “simulacre inútil i estèril” va aprofitar ahir les declaracions de les conselleres Irene Rigau i Joana Ortega al TSJC per descarregar la seva responsabilitat en la querella i atribuir-la al “normal funcionament de la justícia”. Segons el relat de Rafael Catalá, finalment la querella va ser obra de la fiscalia a Catalunya, en un procediment “absolutament participatiu i de funcionament normal”.
Catalá coneix el rumor d'interferències judicials, però precisa que no és per l'actuació de l'Estat i insta a evitar-les. “Moltes vegades sentim parlar sobre la independència dels jutges i moltes vegades s'atribueix als polítics les interferències en aquest sentit, per la qual cosa jo crec que cal deixar treballar la justícia”, va dir.
En la jornada del 9 de novembre, Catalá no va ser un mer observador. Abans de la mitjanit, el ministre de Justícia difonia una declaració enregistrada en què ridiculitzava “una jornada de propaganda política” en la qual “s'ha instat els ciutadans a participar en un simulacre inútil i estèril amb el qual Artur Mas vol ocultar el seu fracàs personal pel fet de no haver pogut convocar la consulta il·legal que va anunciar”. En l'aparició de Català, més enllà dels mots va cridar l'atenció un attrezzo que denotava improvisació per les vistoses bandes de cinta adhesiva amb què subjectava un micròfon de cantant al micròfon de La Moncloa perquè aquest no funcionava.
Abans de fer entrega ahir a València d'uns premis d'estudis jurídics, Catalá va dir que “no acaba d'entendre” Rigau quan afirma que la fiscalia va canviar de criteri respecte al 9-N. Es dóna la circumstància, però, que un dels motius airejats de la dimissió del fiscal Eduardo Torres Dulce el desembre del 2014 va ser precisament no atendre la pressa de La Moncloa per plantar la querella, tot i que finalment va arribar la querella tal com volia el govern de Mariano Rajoy. Al Congrés, al president del CGPJ i del Suprem, Carlos Lesmes, se li va demanar ahir per les afirmacions de tenir una justícia polititzada a Catalunya. “No són certes”, va dir Lesmes.
Ni un missatge del PSOE
Al Congrés i al Senat, el govern de Rajoy va sentir protestes dels electes catalans. El diputat d'ERC Joan Tardà va denunciar la “repressió” del PP, i va reprotxar al PSOE que “no hagi tingut ni la vergonya ni la dignitat d'enviar un missatge de solidaritat als imputats” El grup de CDC al Senat va mostrar “total suport” a Artur Mas, Rigau i Ortega, i va exigir “que es posi fi a la persecució politicojudicial de Mas per haver exercit la voluntat de la majoria dels catalans”. A Unió, el portaveu Josep Sánchez Llibre feia arribar la solidaritat als tres càrrecs citats.
LES FRASES
Posada nega la pressió catalana al TSJC que veu Levy
Quan la imatge de la riuada de ciutadans i càrrecs públics a les portes del TSJC arribava a Madrid, la vicesecretària d'estudis i programes del PP, Andrea Levy, va denunciar “un acte de pressió inaudit”. Levy, però, va ser desmentida pel president del Congrés.
El president de la cambra baixa, Jesús Posada, va negar ahir que es pugui parlar de “pressió” a la justícia per la mobilització popular que va secundar l'entrada al TSJC de Rigau i Ortega. “Cadascú és molt lliure de fer els seus actes polítics, però estic absolutament segur que això no pressiona la justícia en absolut”, opinava Posada. La catalana Andrea Levy, en canvi, va lamentar la presència davant el TSJC del conseller de Justícia, Germà Gordó, “encapçalant una manifestació de politització de la justícia”.