El govern reitera que el 9-N no es va fer res mal fet
L'executiu critica la imputació d'uns responsables polítics només per haver posat les urnes a la ciutadania
No vol fer, però, cap previsió sobre si el procediment judicial s'arxivarà o no
“No hem fet res mal fet.” Aquest és el missatge que sempre ha expressat el govern sobre el 9-N i que es va convertir en un mantra quan el TSJC va dictar la imputació d'Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. Ahir, doncs, l'executiu va tornar a posar èmfasi en aquesta idea coincidint amb les declaracions de la consellera d'Ensenyament i l'exvicepresidenta.
La reunió del Consell Executiu va estar marcada per les compareixences que va haver-hi al Palau de Justícia. Diversos consellers, com ara Neus Munté, Santi Vila i Francesc Homs, van ser a les portes de l'edifici per donar suport primer, al matí, a Irene Rigau, i després, a la tarda, a Joana Ortega. La portaveu del govern, Neus Munté, va defensar aquesta posada en escena perquè és “normal” que l'executiu estigui al costat d'uns representants polítics, que han estat imputats “per una aposta per la democràcia i per haver posat les urnes”. Munté va lamentar que s'hagi arribat fins a aquesta situació, que va atribuir a un “judici polític”. Això sí, no es va voler pronunciar sobre si s'arxivarà o no la causa oberta contra Mas, Rigau i Ortega, ni quant pot durar tot el procediment judicial: “Alguns representants de l'Estat, amb molta frivolitat, sí que van parlar de previsions, però nosaltres som més rigorosos”, va assenyalar.
Junts pel Sí, la CUP, Catalunya Sí que es Pot i Unió també van anar fins al passeig Lluís Companys per estar al costat de Rigau i Ortega. El que ha estat cap de llista de JxSí, Raül Romeva, es va queixar que la justícia espanyola actuï contra els que van posar la democràcia i les urnes al servei de la ciutadania i va qualificar aquesta situació d'“indecent”.
Defensa de la CUP
Per la seva banda, el cap visible de la CUP, Antonio Baños, va remarcar que votar mai no pot ser considerat com un delicte i va assegurar que ni la seva formació ni els catalans tenen “por”. Un altre dirigent que es va arribar fins al Palau de Justícia va ser el cap de cartell de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, que va censurar les imputacions dels tres membres del govern català, però també va tocar el voraviu a l'Estat quan va remarcar que tot plegat és un greu “perjudici” contra la “democràcia” espanyola.
Finalment, l'exconseller d'Interior Ramon Espadaler (Unió), que va participar activament en el procés participatiu del 9-N, però que no ha estat imputat, va advocar per una solució pactada entre totes les parts i sense els jutjats pel mig: “Els problemes polítics com aquest han de tenir solucions polítiques i no pas jurídiques, i instem que hi hagi respostes”.
LA FRASE
El PSC, C's i el PP, al mateix front
El PSC, el PP i Ciutadans no van acudir a les concentracions de suport a Irene Rigau i Joana Ortega. Els socialistes van argumentar que s'ha de respectar la feina de la justícia i deixar-la actuar: “No creiem que la convocatòria del 9-N sigui motiu de sanció penal, però ara li toca al poder judicial fer la feina de manera ràpida i eficient”, va reblar la portaveu del PSC, Eva Granados. En aquest mateix bàndol, però amb opinions força diferents, Ciutadans va recriminar al govern català que no compleixi la legalitat. “Els dirigents públics han de ser els primers a donar exemple”, va emfasitzar la cap de files de C's, Inés Arrimadas. Finalment, el líder del PP al Parlament, Xavier Garcia Albiol, va defensar que la querella interposada per la celebració del 9 de novembre no és un “judici polític”, sinó una conseqüència d'una “actitud antijurídica”.
