“Assumeixo l'organització del procés”
L'exvicepresidenta manté que van donar resposta a la voluntat del poble
Afirma que va fer “un acte informatiu” en donar els resultats del 9-N
L'exvicepresidenta Joana Ortega va declarar com a imputada al TSJC ahir a la tarda i, malgrat que pel seu protagonisme en l'organització del 9-N està jurídicament més exposada, el seu interrogatori davant el jutge va durar poc més d'una hora, com al matí havia fet la consellera d'Ensenyament en funcions.
Ortega, com Irene Rigau, es va mostrar ferma en exposar els seus raonaments. La sala civil i penal del TSJC va limitar els fets de la querella sobre el que va fer el govern català des del 4 de novembre, quan el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar per segon cop la consulta, fins al dia 9, que es va dur a terme. Malgrat això, el magistrat Joan Manel Abril va interrogar Ortega sobre dates anteriors perquè, tal com ell va exposar en la interlocutòria d'admissió a tràmit de la querella, és important saber i fixar el context del que va fer el govern d'Artur Mas.
En aquest sentit, la llavors vicepresidenta va assegurar que, després de les providències del TC del 29 de setembre, “va donar instruccions d'aturar immediatament tots els expedients econòmics i totes les actuacions administratives vinculats amb la consulta”. Quan van rebre la segona negativa, el 4 de novembre, Ortega va exposar que “l'organització ja estava enllestida, els voluntaris informats i amb tasques assignades i el material, com les urnes, elaborades”. Alhora, hi va afegir que la prohibició del TC “no era prou clara sobre l'abast de la seva suspensió”, i com no arribaven els aclariments, des del govern —segons Ortega— es va decidir no fer una consulta, sinó “un procés de participació que es va deixar en mans dels més de 42.000 ciutadans i ciutadanes voluntaris”. També va assegurar que ni ella ni el seu el departament no van rebre cap requeriment concret.
Pel que fa al web de participació, la seva defensa va aclarir ahir que no es va poder tancar abans per “dificultats tècniques”, ja que tenia accessos en diferents països per no ser atacada, i al final ho va patir i es van bloquejar serveis, com ara d'hospitals i farmàcies. Finalment, pel que fa al seu protagonisme durant la jornada del 9-N, donant resultats de participació, amb 2,3 milions de votants, va assegurar que era un simple “acte informatiu, no pas una desobediència”, i que va considerar “una obligació del govern el fet d'informar d'uns fets molt importants des d'una perspectiva històrica, sociològica i política”.