El cens electoral baixa a Barcelona i puja en municipis com Roda de Berà, Cunit i Calafell
El Baix Penedès i la Cerdanya són les comarques on més puja la població amb dret a vot
La pandèmia, el preu de l’habitatge i l’increment del cost de la vida fa uns anys que ha motivat el desplaçament de la població, sobretot des de l’àrea metropolitana, cap a d’altres municipis. Aquest moviment es veu reflectit en el cens electoral si es compara el d’ara amb el de les eleccions del 2019. Així, Barcelona és la ciutat de més de 5.000 habitants on més ha baixat l’empadronament de nacionalitat espanyola amb 1.108.175 electors, un 3% menys que el 2019. Una reducció que contrasta amb l’increment a, per exemple, Roda de Berà, Cunit, Canyelles, Vacarisses i Calafell, que han augmentat amb més d’un 12%.
Segons dades de l’INE analitzades per l’ACN, Barcelona ha perdut 34.255 electors per al 28-M comparat amb les municipals del 2019, dels quals 32.472 són de nacionalitat espanyola. La dada encaixa amb el fet que la ciutat va perdre 34.970 empadronats majors de 17 anys d’aquesta categoria el 2022 –l’últim any amb dades disponibles– respecte a quatre anys enrere. Per contra, el número d’estrangers de 17 anys o més es va disparar un 23% en el mateix període, sumant-ne uns 60.000, cosa que explica l’augment poblacional absolut de la capital en els últims anys. Amb tot, els electors estrangers han caigut lleugerament a la ciutat, per bé que no totes les nacionalitats tenen dret a vot.
Badia del Vallès (-2,7%), la Sénia (-2,7%), Esplugues de Llobregat (-2,6%), Ripoll (-2,5%) i La Llagosta (-2,1%) són els altres municipis de més de 5.000 habitants que han vist el cens electoral caure més d’un 2%. Una quinzena més de poblacions també se situen en números negatius, per uns 200 que sumen electors respecte al 2019.
A l’altre extrem del rànquing, Roda de Berà és la localitat de més de 5.000 habitants amb un increment més accentuat (16,4%), seguit de Cunit (13,9%), Canyelles (13%), Vacarisses (13%) i Calafell (12,8%). Tots els casos superen amb escreix la mitjana catalana, amb un augment de l’1,2%, uns 67.000 votants més, malgrat un lleu descens en els estrangers registrats al cens.
Per comarques
Pel que fa a les comarques, el Baix Penedès (8,8%) i la Cerdanya (8,2%) són les que registren més pujades, molt per sobre de la mitjana catalana (1,2%), mentre que el Barcelonès (-2,3%) i la Ribera d’Ebre (-2,2%) se situen a la cua del rànquing.
El Moianès (7,9%), el Pallars Sobirà (5,9%) i la Selva (4,7%) també han experimentat pujades significatives en el cens electoral respecte al 2019. A la banda baixa, el Barcelonès i la Ribera d’Ebre es troben a la cua, juntament amb les Garrigues (-1,9%), la Terra Alta (-1,45%), la Noguera (-0,41%) i el Pla d’Urgell (-0,31%).
