La batalla soterrada

La batalla del 28-M no només es lliura als ajuntaments. A partir dels resultats de les eleccions d’aquí a dos diumenges, també es prefigurarà la composició de les quatre diputacions. Es tracta d’organismes supramunicipals d’elecció indirecta, és a dir, que depenen dels números de les locals. D’acord amb els resultats del dia 28, els partits elegeixen quins regidors ocuparan, també, un seient a les diputacions. I, de les quatre, sens dubte la de Barcelona és on té lloc, políticament parlant, el combat més dur. La institució amb seu al número 126 de la rambla de Catalunya, que agrupa sota el seu paraigua 311 municipis de la demarcació, és objecte de desig de totes les formacions. Gestiona més de 1.200 milions d’euros, segons el pressupost aprovat el novembre passat, una xifra de rècord que impacta directament en les poblacions amb millora i manteniment d’infraestructures, però també amb programes de temàtiques diverses com ara medi ambient, cultura, turisme i esports. De la teoria a la pràctica, parlem, per exemple, de la rehabilitació d’espais tan emblemàtics com Sant Miquel del Fai, a Sant Feliu de Codines, i de l’Escola Industrial, a Barcelona, però també del suport a festivals musicals com l’Encanta de Roda de Ter, el Fred de Terrassa i el Festival de Música Clàssica de Bigues i Riells, i de la travessera de la BV-2112 a Sant Pere de Ribes. La llista és extensa.

Al costat del pressupost, els assessors. I és que aquesta institució de segon grau té prop d’un centenar d’eventuals, tant del govern de la Diputació com dels diferents grups que en formen part. Amb sous que oscil·len entre els 2.768,67 i els 6.519,86 euros, segons consta en el mateix web.

Tot plegat fa que el control de la institució, formada per 51 diputats, sigui molt llaminer per als partits. I això explica, en bona part, l’acord assolit pel PSC (16 diputats) i Junts per Catalunya (7 diputats) el 5 de juliol del 2019 per governar-la sota el comandament de l’alcaldessa socialista de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín. El pacte, en ple procés i amb presos polítics i exiliats, va aixecar una veritable tempesta política i moltes crítiques entre els independentistes, en especial les d’ERC, que en aquells moments compartia executiu amb JxCat sota la presidència de Quim Torra, que també el va viure amb malestar. “Aquest és el millor acord que hem pogut aconseguir”, argumentava llavors el secretari d’organització del PDeCAT, David Bonvehí. Els republicans, de fet, van ser els grans damnificats per la sociovergència a la Diputació de Barcelona, ja que, tot i haver empatat en nombre de diputats amb els socialistes (16), van veure com els seus socis a la Generalitat preferien anar de bracet amb el PSC. “Estem decebuts i sorpresos, la confiança queda tocada”, alertava l’aleshores portaveu republicà, Sergi Sabrià. El fet és que, malgrat els recels inicials i les pressions puntuals perquè es trenqués en moments com l’octubre passat –quan Junts va sortir del govern català–, l’acord ha estat sòlid i ha funcionat, tal com reconeixia Marín en una entrevista amb aquest diari. “Mai hem vist entre nosaltres perillar l’acord. Com a mínim, la voluntat interna dels membres que hem treballat aquí a la Diputació ha estat aquesta”, sentenciava, i hi afegia: “Si es tornés a presentar una situació similar, estaríem disposats a continuar sense cap problema.”