Ucraïna registra més de 71.000 crims de guerra en un any d’invasió russa

Les autoritats ucraïneses han registrat més de 71.000 casos de presumptes crims de guerra durant el primer any d’invasió russa i han identificat 276 sospitosos de diferents delictes, emetent 26 sentències, segons ha comptabilitzat avui Eurojust, que també ha posat en marxa una base de dades judicial per emmagatzemar les proves.

La fiscal d’enllaç ucraïnesa a Eurojust, Myroslava Krasnoborova, ha enumerat en una roda de premsa aquest dijous a la Haia que s’han registrat més de 71.000 casos de presumptes crims de guerra i més de 16.000 crims contra la seguretat nacional d’Ucraïna des de l’inici de la invasió russa el 24 de gener febrer de l’any passat.

A més, unes 276 persones han estat identificades com a sospitoses de diferents tipus de crims comesos en el context de la invasió russa i els casos de 99 acusats han estat derivats a algun tribunal ucraïnès. En base a totes les investigacions iniciades, la Justícia ucraïnesa ha emès fins ara un total de 26 sentències.

“Tot i que el dany causat per la invasió russa no es pot reparar, podem assegurar-nos que els responsables siguin portats davant de la justícia”, ha assenyalat Krasnoborova, que ha celebrat l’establiment de la Base de Dades de Proves de Crims Internacionals (CICED), una eina que pot “accelerar el debat actual sobre un judici eventual” pel crim d’agressió, condicionat a diversos principis legals que en dificulten el processament.

És una base de dades judicial destinada a preservar, emmagatzemar i analitzar proves de delictes internacionals de forma segura, per la qual cosa les solucions tècniques per a la transmissió i l’emmagatzematge segurs d’aquestes proves ja estan implementades i s’afegirà un mòdul d’anàlisi avançada els propers mesos”, ha assenyalat Eurojust.

La CICED ajudarà a les investigacions sobre Ucraïna, però també sobre altres conflictes en què puguin tenir lloc “crims internacionals”, que són crims de guerra, lesa humanitat, genocidi i agressió.

“L’enfocament centralitzat de CICED permetrà a Eurojust facilitar l’intercanvi de proves clau, identificar les accions sistèmiques darrere de delictes individuals, assessorar sobre estratègies de processament i preparar anàlisis temàtiques i informes sobre aspectes específics de les investigacions de delictes internacionals fonamentals, com ara assetjament sexual i la violència de gènere”, ha afegit l’agència europea, amb seu a la Haia.

A més, intentarà evitar la pèrdua de proves durant un conflicte encara en curs, així com la identificació d’investigacions paral·leles per a l’ús més eficient dels recursos i un risc menor d’errors legals, ajudant també a mantenir una visió central de les víctimes entrevistades per evitar la revictimització per entrevistes repetides.

Tot i així, l’ús d’aquesta plataforma és voluntari i només les autoritats nacionals competents podran presentar informació o proves en aquesta base de dades, cosa que exclou, per exemple, les ONG o les organitzacions de periodistes d’investigació.

Eurojust també acollirà més endavant el nou Centre Internacional per al Processament del crim d’Agressió (ICPA), anunciat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a principis de febrer. “Creiem fermament que mai no s’ha d’acceptar la impunitat pel crim d’agressió”, ha reiterat Krasnoborova.

L’ICPA buscarà millorar les investigacions i la recollida de proves per identificar els responsables del crim d’agressió i facilitar el procés de construcció d’un cas judicial en una etapa ja molt primerenca, tot i que no serà un centre nou o una entitat legal independent creada per un tractat, sinó que formarà part de l’estructura de suport ja existent a Eurojust.

Eurojust no recull proves per si mateixa i és només una agència de coordinació judicial a nivell de la Unió Europea, per la qual cosa són les autoritats de cada país membre actiu en aquesta tasca els que recopilen les proves dels presumptes crims comesos a Ucraïna i decideixen si compartir-los o no a través de les eines que ofereix Eurojust.