Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa
Els EUA i els seus aliats reiteren que faran pagar a Rússia per la invasió d’Ucraïna
Els líders occidentals aborden possibles garanties de seguretat per al país quan acabi la guerra
Asseguren que continuaran suport militar, polític i econòmic a Kíiv
El president dels EUA, Joe Biden; el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg; la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, i nou líders mundials més han promès aquest dimarts imposar “severs costos econòmics” a Rússia per la seva invasió d’Ucraïna.
En una videoconferència, els líders dels països occidentals aliats de Kíiv s’han compromès també a continuar proporcionant assistència militar, econòmica i humanitària a Ucraïna, segons ha explicat a la premsa la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki. També han acordat enviar a Ucraïna més artilleria pesada, ha afegit.
Els participants en la reunió, que ha durat prop d’una hora i mitja, han condemnat el patiment que ha provocat la invasió “no provocada” i “injustificada” de Rússia i han acordat continuar coordinant els seus esforços a través del G7 i de l’OTAN.
En aquest sentit, els líders dels EUA, França, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Canadà i Japó, entre d’altres, han reiterat la determinació unànime de “donar suport a Ucraïna de totes les formes possibles”, ja sigui militar, política o econòmicament, segons fonts de la presidència francesa.
Els aliats han acordat estudiar noves sancions a Rússia si persisteix en continuar la guerra que va començar el passat 24 de febrer i s’ha recalcat la “necessitat” de convèncer a països tercers que aquesta crisi no afecta només els països occidentals, sinó que és “una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals”.
També s’hi han tractat les possibles modalitats de garanties de seguretat que es poden oferir a Ucraïna un cop acabi la guerra. Unes garanties que “han de ser molt clares” i també “robustes”, per tal que el conjunt de l’acord de pau que es pugui aconseguir “sigui creïble”, han afegit.
Una possibilitat que s’ha evocat és la d’oferir a Ucraïna un mecanisme de garanties territorials similar a les dels tractats de la Unió Europea, molt diferent al sistema de seguretat recíproca de l’OTAN.
Els reunits han subratllat que quan acabi la guerra les tropes russes hauran de retirar-se als seus punts de sortida i continuaran sense reconèixer l’annexió russa de Crimea o la independència de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk, al Donbass prorús. “No acceptarem cap guany territorial aconseguit a la força”, han indicat les fonts de l’Elisi.
A més de Biden, Stoltenberg i Von der Leyen, han participat a la videoconferència el president del Consell Europeu, Charles Michel; el canceller alemany, Olaf Scholz; el presidents de França, Emmanuel Macron, i els primer ministres del Canadà, Justin Trudeau, Regne Unit, Boris Johnson, Itàlia, Mario Draghi, i el Japó, Fumio Kishida.
A més, hi han estat presents els presidents de Polònia, Andrzej Duda, que exerceix la presidència de torn de la OSCE, i Romania, Klaus Iohannis, en representació dels països del centre i l’est de l’Aliança Atlàntica.
La trobada virtual coincideix amb l’inici de la segona fase de l’ofensiva russa a Ucraïna, que se centra en l’“alliberament complet” del Donbass prorús, a l’est del país. Aquest operació inclou l’assalt final a la siderúrgia Azovstal, a Mariúpol, l’últim reducte de la resistència ucraïnesa a l’estratègica ciutat portuària de la mar d’Azov.
Des de l’inici de la invasió russa, el 24 de febrer, la guerra ha deixat milers de morts i sis milions de refugiats, segons dades actualitzades per les Nacions Unides aquest dimarts.
