rússia
Rússia anuncia la segona fase de la seva guerra a Ucraïna per a alliberar el Donbass
Moscou estreny el setge a la fàbrica de Mariúpol que encara resisteix a les tropes russes
Rússia ha anunciat aquest dimarts la segona fase de la seva guerra a Ucraïna, centrada en l’ “alliberament complet” del Donbass prorús, en l’est del país, una operació que inclou l’assalt final a l’acereria de Azovstal, en Mariúpol, últim reducte de la resistència ucraïnesa en l’estratègica ciutat portuària.
“L’operació en l’est d’Ucraïna té com a objectiu, com ja es va anunciar, l’alliberament complet de les repúbliques de Donetsk i Lugansk. Aquesta operació continuarà, la següent fase d’aquesta operació especial està començant”, ha dit aquest dimarts el ministre rus d’Exteriors, Serguei Lavrov.
Per a Ucraïna la gran ofensiva russa pel Donbass va començar ja el dilluns, tal com van assenyalar al matí el governador regional de Lugansk, Serhiy Gaidai, i poc abans de la mitjanit el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.
Però enmig del silenci rus, que dona escassos detalls de l’anomenada “operació militar especial”, Lavrov va ser el primer alt càrrec a confirmar per part de Rússia la gran ofensiva just 21 dies després de la retirada de les tropes del nord i nord-est d’Ucraïna.
Tres setmanes per reagrupar-se
Rússia ha necessitat tot aquest temps per a reagrupar les seves forces i enviar nous grups tàctics de batalló a l’est ucraïnès –i també al sud– així com equipament d’artilleria, suport aeri i sistemes de comandament i control.
“Ens defensarem. Batallarem. No lliurarem res d’Ucraïna”, va dir Zelenski, qui ha proposat avui a la Rada Suprema (Parlament) prolongar un mes la llei marcial, fins al 25 de maig. “Estic agraït a tots els nostres combatents, a totes les nostres ciutats heroiques en el Donbass, Mariúpol, així com a les ciutats de la regió de Khàrkiv que estan resistint, defensant el destí de tota Ucraïna i repel·lint les forces invasores, ha dit Zelenski.
“La intensitat dels bombardejos a Khàrkiv ha augmentat. Per això, demanem als veïns de la ciutat que romanguin en els refugis tant de temps com sigui possible i que no surtin al carrer si no és absolutament necessari. No facin cues, no es reuneixin en grans grups. Ara és molt perillós!”, ha advertit avui el cap de l’Administració Regional Militar, Oleg Siniegubov.
Aquest dimarts una mica més de cent civils han estat evacuats de la regió de Lugansk, però encara queden uns 70.000 habitants que no ho han fet, ha explicat el governador.
Només queden dos hospitals operatius, en Sievierodonetsk i Lissitxansk i “és impossible comptar el nombre de civils assassinats”, perquè molts cossos es troben tirats als carrers sense poder ser recollits pel bombardeigcontinu.
Resistència crítica
La situació continua sent especialment crítica en Mariúpol, on resisteixen en l’acereria d’Azovstal, un nombre indeterminat de defensors i almenys mil civils en els refugis subterranis de la planta, en la seva majoria dones amb nens, segons l’Alcaldia.
El portaveu de les milícies prorusses de Donetsk, Eduard Basurin, ha afirmat que ha començat l’assalt a la fàbrica. “Per on jo sé, alguns grups d’assalt, seleccionats especialment per a aquesta missió, ja han començat la seva labor i ens ajuda en això la Federació de Rússia amb la seva aviació i artilleria”, va dir.
Scholz promet a Kíiv ple suport “financer i militar” davant l’ofensiva russa
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha garantit aquest dimarts el seu ple suport “financer i militar” a Ucraïna, davant l’ofensiva desplegada per Rússia, que es materialitzarà “a través” dels seus aliats occidentals, ja que, segons ha admès, l’Exèrcit del seu país no disposa de “les reserves necessàries”.
“L’objectiu és enfortir a l’exèrcit ucraïnès perquè pugui fer front a l’atac rus”, ha dit Scholz, després de la conferència virtual amb els líders dels EUA, Joe Biden, de França, Emmanuel Macron, i Polònia, Andrzej Duda, entre altres, així com el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen.
Scholz s’ha referit al paquet d’inversions –100.000 milions d’euros– anunciat per la seva coalició de govern per a “posar al dia” l’exèrcit del seu país, després de dècades d’estalviar en les partides de Defensa. Aquest gir, anunciat pel canceller en el Parlament uns dies després d’iniciar-se la invasió d’Ucraïna, “no es materialitzarà d’un dia per a l’altre”, va advertir, mentre que la necessitat de fer front a “la guerra de Putin” no permet demores.
El socialdemòcrata Scholz es troba sota fortes pressions, tant de l’oposició conservadora com dels seus propis socis de coalició, verds i liberals, que insisteixen en la necessitat de subministrar a Ucraïna armes pesants.
Kíev ha retret al canceller passivitat i escassa capacitat de reacció enfront de l’ofensiva russa, per sobre de les promeses de solidaritat i compromís expressades des del seu govern.
