frança
eleccions presidencials
La “tasca immensa” de Macron
REPTES
El president electe ha de reparar la fractura social i aconseguir una majoria a les eleccions parlamentàries del juny que li faciliti la governabilitat
Viu la primera manifestació al carrer contra el seu nomenament
Emmanuel Macron continua en marxa. En espera de la cerimònia oficial de traspàs de poders, que es produirà diumenge que ve, França va viure'n ahir un tast oficiós ple de simbolisme, en l'acte commemoratiu del dia de la victòria aliada en la Segona Guerra Mundial. El cap de l'Estat sortint, François Hollande, i el seu flamant successor, units per una relació de calorós apadrinament polític, van presidir conjuntament l'homenatge al soldat desconegut, al peu de l'Arc de Triomf de París.
Va ser la primera cerimònia oficial com a president electe per al jove Macron, i l'escenificació va ser tota una picada d'ullet d'Hollande, que el va anar a buscar entre la tribuna de personalitats per dipositar junts les ofrenes.
El pes del moment i de la història va aclaparar un Macron visiblement emocionat, que va tancar els ulls mentre sonava l'himne dels partisans. Després, Hollande, que va embarcar-lo fa cinc anys a l'Elisi com a secretari general adjunt i després el va nomenar ministre d'Economia, se li va adreçar a través de la premsa: “Als francesos cal anar-los a buscar. De vegades poden estar dividits, i se'ls ha de reunir, de protegir. El primer que cal acomplir és pensar en els francesos”, el va advertir l'encara president, que va confessar la satisfacció de passar el relleu al seu protegit.
No només els ciutadans haurà de seduir Macron, que ja la mateixa nit electoral va evidenciar que era conscient de la fractura que viu el país, especialment entre classes socioeconòmiques i entre zones urbanes i rurals. Els seus dos discursos de victòria van deixar de banda qualsevol triomfalisme, i la gravetat es va imposar. Va parlar, sobretot, als 11,5 milions de francesos que van votar a favor de Le Pen, i als que només el van escollir com a mal menor.
Ahir a la tarda, el president electe va viure la primera manifestació en contra del seu nomenament. Convocada pels sindicats i per associacions mobilitzades durant la reforma laboral, més d'un miler de persones es van congregar a París sota l'anomenat Front Social, que havia apel·lat a no fer costat ni a Macron ni a Le Pen.
PS i la dreta, al laberint
Tot i alguns moments de tensió al final, la marxa no va tenir res a veure amb els aldarulls de la nit electoral, en què protestes de grups anticapitalistes van acabar amb disturbis a les principals ciutats del país. Cent quaranta persones van ser detingudes. Però la “tasca immensa” que espera a Macron –tal com la va definir ell mateix la nit electoral– no es limita a reparar la fractura social i territorial. Aquesta és una missió de llarga durada i la que s'atansa ara per a Macron serà construir una majoria de cara a les legislatives del juny, en un escenari inèdit de recomposició política. Tant Le Pen com Mélenchon han deixat clar que volen erigir-se en caps de l'oposició, i esperen mobilitzar tot el seu electorat d'aquí a un mes per exhibir força.
Mentrestant, els partits majoritaris segueixen en el seu propi laberint. El monstre de dos caps en què s'ha convertit el Partit Socialista es debat entre el sector reformista de Manuel Valls, que es prestaria a formar majoria amb Macron, i el bàndol del candidat Benoît Hamon, que ja ha fet una crida a Mélenchon a formar una majoria parlamentària d'esquerres. El déjà-vu faria gràcia si no fos perquè, amb els progressistes disgregats, el candidat insubmís es va quedar només a 2,5 punts d'apartar Le Pen de la segona volta. A la dreta no li va gaire millor. Amb l'espantada de Fillon, després de segrestar el partit i costar-li una presidència que era segura, els líders més centristes poden veure's atrets per la inèrcia guanyadora de Macron. A més de controlar fugues, l'objectiu de la dreta no és cap altre que guanyar les legislatives i forçar el nou president a cohabitar amb un primer ministre conservador.
El misteri del primer ministre
albert lladó romeroContinua el misteri sobre l'escollit per Macron com a primer ministre. El nou president ha assegurat que té un o dos noms, un home i una dona, però que no resoldrà la incògnita fins al traspàs oficial de poders de diumenge. “Serà algú que encaixi amb els meus compromisos, que tingui experiència política i competències per dirigir una majoria parlamentària i liderar un govern”, ha revelat fins ara Macron. Tot i els seus plans a priori, l'escenari de fragmentació política actual farà que les legislatives siguin clau per donar forma al nou executiu. Així, l'ambició de Macron de renovar les cares i els costums de la vida política francesa es podria veure aviat limitada per la seva pràctica més antiga: el canvi de cadires.
