La UE celebra la remuntada i guanya temps

Triar l'himne europeu, en comptes de La marsellesa, per fer la seva entrada triomfal a l'esplanada del Louvre de París és tota una declaració d'intencions. Fent president Macron, els francesos no només han barrat el pas a l'extrema dreta, sinó que també han votat sí a la Unió Europea i a l'euro. Per això, a Brussel·les estan de doble enhorabona: se salven de l'euròfoba Le Pen i de l'amenaça del Frexit, però alhora celebren també l'arribada a l'Elisi de l'esperança blanca de l'europeisme. Ningú a la Comissió Europea no s'imaginava, ni somiar-ho, fins fa quatre dies, que escoltaria la novena simfonia de Beethoven en la nit electoral francesa.

Avui Brussel·les celebrarà un dels seus “Sant Schuman”, el dia d'Europa, més especials. La derrota contundent de Le Pen, després de la dels ultradretans austríacs i holandesos, el desembre i el març passats, és el hat-trick que la UE necessitava per començar la remuntada. Remuntada per celebrar el seu 60è aniversari i una primavera europea després d'un 2016 horribilis, amb els ensurts del Brexit i Trump.

Les institucions comunitàries s'hi jugaven tant, aquest 7-M, que havien deixat de banda la seva política de no-ingerència per fer campanya per Macron. Europa sobreviurà al Brexit, però no podria resistir sense França, fundadora i motor del club, amb Alemanya.

Jean-Claude Juncker es va afanyar a declarar-se “feliç” que els francesos hagin triat “un futur europeu”. “Comparteixo la seva defensa d'una Europa forta i progressista que protegeixi tots els seus ciutadans”, assegura el president de la Comissió. “Un nou començament per a Europa, la remuntada”, va celebrar el seu portaveu. També Donald Tusk, el del Consell, va aplaudir la derrota de “la tirania de les fake news”, referint-se a l'allau d'atacs amb informacions falses que ha patit Macron, com Clinton o la campanya del Remain (l'han acusat, per exemple, de mantenir relacions sexuals amb la seva fillastra, rentar-se les mans després de saludar obrers, rebre finançament de l'Aràbia Saudita o amagar comptes a les Bahames). “Comptem amb una França al cor d'Europa per canviar plegats la UE i apropar-la als ciutadans”, es va felicitar també el president de l'eurocambra, Antonio Tajani. Si les presidencials franceses eren un plebiscit sobre Europa, és el primer que Brussel·les guanya després d'haver perdut el referèndum italià que va fer caure Renzi, el de l'hongarès Orbán contra els refugiats, l'holandès sobre Ucraïna, el del Brexit... I això explica l'absència d'autocrítica a la bombolla europea, tot i els 10,6 milions de vots de Le Pen. I els 7 milions que van votar l'esquerra radical de Mélenchon en la primera volta. A Brussel·les, qui dia passa any empeny i s'imposa el pragmatisme i guanyar temps: les presidencials del 2022 queden molt lluny. Macron farà el seu primer viatge a l'estranger a Berlín. Hollande també es va estrenar a Alemanya, però un llamp va impactar en l'avió presidencial i va haver d'aterrar d'emergència a París.