Merkel obre un nou capítol en l'eix francoalemany sense variar-ne el rumb
Descarta relaxar la política d'austeritat per l'arribada de Macron a França tal com insinua el vicecanceller
S'acomiada d'Hollande amb un sopar a Berlín
Un sopar de comiat amb François Hollande, de visita a Berlín l'endemà de la victòria de Macron, i la perspectiva d'una trobada “ben aviat” a la capital alemanya amb el seu successor, ja com a nou president francès, van marcar per Merkel un nou capítol en l'eix francoalemany.
“Hem treballat molt bé. Li desitjo tot el millor”, va dir la cancellera resumint els cinc d'anys de relació política amb Hollande, el socialista condemnat a entendre's amb la líder conservadora del país més poderós d'Europa.
Merkel ha vist passar tres presidents francesos –Chirac, Sarkozy i Hollande–. Es disposa a mantenir la mateixa línia amb Macron, a qui ja va rebre com a candidat al març. Va ser un gest inusual, perquè no pertany a la família conservadora europea, però probablement aleshores ja intuïa que seria el seu “quart” cap d'estat amb qui compartir el lideratge del tradicional motor europeu.
“No veig per què hi ha d'haver canvis en la nostra política”, va respondre, en una compareixença a la seu del seu partit (CDU), on celebraven la nova victòria sobre la socialdemocràcia (SPD), diumenge, en les segones regionals de l'any electoral alemany.
La resposta no obeïa a cap pronunciament directe del mateix Macron, sinó a una “proposta” del seu ministre d'Exteriors i exlíder socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, immediatament després de saber-se la victòria del candidat europeista i mentre tothom a Berlín corria a expressar el seu alleujament. Gabriel va advertir de la necessitat de posar fi a la política estricta d'austeritat –el dogma de Merkel–, si es vol evitar que el 2022 guanyi Le Pen.
Lluita amb l'SPD
L'atac tenia més d'advertència cap a Merkel que de missatge a Macron. La cancellera va ser diumenge una doble guanyadora –amb la victòria de la CDU en les regionals del land de Schleswig Holstein i, indirectament, amb la derrota de la rupturista Le Pen, a França–. Diumenge vinent hi ha una altra elecció regional, al Rin del Nord-Westfàlia, el land més poblat, ara governat pels socialdemòcrates. Una nova victòria de la CDU de Merkel seria un cop per al partit de Gabriel, el candidat del qual, Martin Schulz, s'entreveia fins fa poc com l'únic entre la socialdemocràcia capaç de vèncer la cancellera en les generals del setembre.
Gabriel ha encetat la lluita frontal, des de la seva posició de ministre d'Exteriors. La relació prioritària amb França és el fonament de la política exterior alemanya des del 1945 i tots els líders, des de Konrad Adenauer i Charles de Gaulle fins a Merkel i Hollande, l'han mantinguda. Macron té molts reptes, també el de les reformes. “Els últims anys hem estat flexibles amb França”, va dir Merkel, en al·lusió als “pecats” francesos respecte al pacte d'estabilitat. Cal esperar quines mesures aplicarà Macron, hi va afegir
Una relació lleial
Diumenge Macron pren el relleu a Hollande. No seria estrany que immediatament després volés cap a Berlín, tal com va fer el 2012 el seu predecessor, per presentar-se, de tu a tu, a Merkel. La líder alemanya ja té un bonic àlbum de fotos amb successius presidents francesos. Des dels llegendaris petons a la mà de Chirac fins a les passejades amb Sarkozy enmig de tempestes europees i el lent però amistós acostament a Hollande, un president que se'n va com el més impopular de la història, però amb qui ella s'ha comportat fins al final com una lleial aliada.
