La pressió es traspassa a Mas
Oriol Junqueras s'instal·la en l'equidistància i insta CDC i la CUP a esgotar la negociació
CDC no se sent al·ludida i tot fa pensar que hi haurà eleccions el 6 de març
Baños plega i fa visible el trencament de la CUP
Tret d'un cop d'efecte que ara mateix sembla improbable –i que, per bé que hi ha temps fins diumenge, hauria d'assenyalar avui mateix Artur Mas després de la reunió del consell executiu, en forma de possible renúncia personal a ser reinvestit per facilitar el vot de la CUP–, Catalunya es torna a encaminar cap a unes eleccions, el 6 de març com a molt tard. El president ahir no ho va voler confirmar, tot i que va retreure a algunes “forces d'aquí” que “ja podrien posar les coses més fàcils”. Però, en tot cas, per molt que estigués temptat de fer el pas, el seu partit ja va deixar clar que no li ho permetria, tal com recordava implícitament el coordinador general, Josep Rull, que carregava contra la “immaduresa”, la “passivitat” i la “por d'assumir la responsabilitat” de la CUP en la negociació, i li retreia que hagués anteposat “la ideologia a la independència”. Rull refermava després de l'executiva que hi haurà eleccions perquè CDC no presentarà cap candidat alternatiu a Mas. De fet, ell mateix ja obria el debat sobre l'eventual revalidació de Junts pel Sí al març, per la qual els convergents, i alguns socis com Demòcrates, tornaran a apostar, tot i que ERC ja ha avisat que d'entrada no hi està predisposada.
En tot cas, en la reunió del grup de Junts pel Sí aquest matí està previst que es ratifiqui el suport a Mas, després que ERC hagi garantit “lleialtat” als compromisos subscrits, tot i que ahir a la tarda, després d'una executiva ampliada a la qual va convidar Raül Romeva, Carme Forcadell i Eduardo Reyes, es va situar en una posició d'equidistància entre CDC i la CUP, i va evitar defensar explícitament la candidatura del president, cosa que li va afegir més pressió encara. Oriol Junqueras, de fet, va exigir a uns i altres, amb vehemència, sempre en tercera persona i sense concretar cap demanda o possible desllorigador, que ningú s'aixequi de la taula de negociació en els sis dies que queden per esgotar les possibilitats d'acord.
El líder d'ERC va recordar que el gran bé a “preservar” és el procés d'independència, va reflexionar que unes eleccions al març “no dibuixen pas” un escenari més governable i va renyar CDC i la CUP pels retrets mutus d'aquests dies, que segons ell no ajuden a construir res, i els va demanar “lleialtat al país”.
Conversa amb Mas
Fonts de CDC assenyalaven ahir al vespre mateix que no se sentien directament al·ludits per la crida de Junqueras, que en la conversa que havia mantingut abans amb Mas no li va demanar en cap moment que plegui. Això sí, tot i aclarir que no és la posició oficial del partit, Junqueras va avalar en públic els tuits al matí dels seus candidats al Congrés: Gabriel Rufián, que reclamava “altesa de mires” per trobar “alternatives” al març, i Joan Tardà, que demanava encara més explícitament “un pas al costat” a Mas en benefici “d'un membre del seu partit”.
L'històric d'ERC ho deia en al·lusió a la vicepresidenta Neus Munté, de qui la diputada de la CUP Anna Gabriel havia recordat al matí que també valorarien una candidatura, tot i que a qui garantirien segur el suport seria a Junqueras. Però és que el mateix Jordi Sànchez, president de l'ANC, que la vigília s'havia disculpat per haver demanat el vot per la CUP, va dir igualment que estaria “enormement satisfet” si el president feia aquest pas. Ahir, per cert, l'entitat ja convocava assemblees territorials per reaccionar. Fins i tot Germà Bel, diputat proposat per CDC, retuitejava una petició perquè Mas plegués abans de “dinyar-la” tots, ell inclòs, al març.
Baños plega
Entretant, a la CUP les aigües també baixen tèrboles per una decisió que els ha dividit en dues parts idèntiques, segons s'evidencia també amb les reaccions aquests dies dels seus càrrecs locals i diputats electes. Mentre que l'històric Julià de Jòdar donava suport a la decisió, sense esperar l'últim esforç que reclamava després Junqueras, qui havia estat el número 1 el 27-S, l'independent Antonio Baños, va anunciar “frustrat” la renúncia a l'escó perquè no es veu capaç de defensar la decisió que havia acabat prenent el partit. “El meu pas a la política tenia només un sol sentit i objectiu: que aquesta legislatura fos la de la ruptura irreversible amb l'Estat espanyol”, lamentava, després que fins la vigília hagués estat defensant que la CUP no investiria Mas, però també que no faria descarrilar el procés. La diputada Anna Gabriel, entretant, defensava a Catalunya Ràdio que “es llegeixi” el gir a l'esquerra del país en les últimes convocatòries electorals, recordava que un acord també seria difícil de gestionar a l'hora d'aprovar pressupostos, i reivindicava l'assemblearisme i l'independentisme de la CUP.
La resta de grups en ple, per la seva banda, coincideixen a veure les eleccions com una “oportunitat” per sortir de l'atzucac, ja sigui per enterrar el procés, com el PP, C's i fins i tot el PSC, que ahir insistia en “acords amplis” que impliquin renunciar-hi, o per fer-lo tornar a l'estadi del dret a decidir. Aquí se situa Catalunya Sí que es Pot, que s'ha afanyat a oferir un front transversal per al març, se suposa que amb la participació de la CUP, tot i que no ho va voler explicitar, que recuperi el procés constituent i el referèndum com a eixos principals. I amb el possible lideratge d'Ada Colau damunt la taula.
