Les incògnites d'un calendari incert

Tot apunta a unes noves eleccions anticipades però, fins dissabte, Junts pel Sí i la CUP tenen temps per arribar a una entesa imprescindible per evitar aquest escenari. És la data límit, tenint en compte que es necessita com a mínim un dia per celebrar un ple exprés, que es podria fer diumenge vinent, abans de la finalització del termini establert per la llei. De fet, la mesa del Parlament va acordar ahir mantenir actius els mecanismes necessaris per poder convocar la sessió aquell dia. Perquè la mitjanit de diumenge a dilluns farà dos mesos exactes del primer ple d'investidura, celebrat el 10 de novembre. I, superat aquest període, la nova convocatòria electoral seria inevitable, i el president en funcions, Artur Mas, l'hauria de signar dilluns obligatòriament.

Si s'acaba produint, l'avançament activa una sèrie d'automatismes establerts per la mateixa llei electoral que permeten descobrir algunes de les dates clau de la contesa. La principal, el diumenge 6 de març, que apareix com la més probable de la nova cita amb les urnes, que, segons la normativa, s'ha de produir entre 40 i 60 dies després de la firma de la convocatòria. El març és el mes en el qual tots els partits han coincidit a situar les noves eleccions. I el calendari marca el primer cap de setmana com l'únic que quadra amb els terminis. Si es confirma, la campanya arrencaria la mitjanit del dijous al divendres 19 de febrer.

Altres qüestions, i cap d'aquestes menys importants, s'hauran d'anar resolent a corre-cuita si no hi ha acord. Entre aquestes, el futur de les coalicions que van concórrer el 27-S. És el cas de Junts pel Sí i de Catalunya Sí que es Pot, que tindrien fins al 21 de gener per comunicar a la junta electoral si repeteixen les fórmules amb què es van presentar al setembre. La reedició de la coalició entre CDC i ERC sembla força improbable, per la nul·la disposició dels republicans a repetir una proposta imposada al seu dia per Artur Mas i que, al parer dels republicans, va obtenir un resultat més baix del que haurien sumat els dos partits anant per separat. D'altra banda si, com sembla, Junts pel Sí es dissol, caldrà saber què passa amb els independents que van concórrer a la seva llista i que ara es convertiran en objecte de desig de les dues formacions. En el cas de CSQP, caldrà veure si la fórmula es repeteix igual o si s'amplia amb altres suports com per exemple el d'En Comú de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va multiplicar els vots per a la coalició el 20-D.

Tot i que un nou procés electoral coincidiria amb les negociacions
del futur govern espanyol, es fa
impossible establir coincidències sobre el calendari, pel fet que l'estatal no disposa de cap límit per arribar a una entesa o avançar eleccions.