Cop de porta i pressió a Mas
El consell polític de la CUP opta per no fer Mas president i insta Junts pel Sí a canviar el candidat aquesta setmana si vol obtenir el seu suport
La decisió fa emergir les divisions en el si del partit anticapitalista
Hi va tornar a haver tensió i divisió, però aquesta vegada la CUP sí que va decidir i el determini va ser clar. L'esquerra independentista i anticapitalista va dir no a fer Mas president i ara carrega tota la pressió a ell i a CDC i ERC: si Junts pel Sí canvia el candidat en aquesta setmana que queda de marge abans d'anar automàticament a eleccions anticipades, la CUP l'admetrà i desencallarà la investidura d'un president i d'un govern independentistes, impossibles de desbloquejar en aquests tres mesos.
Després de més de quatre hores de reunió del consell polític (amb 56 representants territorials) i del grup d'acció parlamentària (amb 11 membres
de les diverses organitzacions incloses dins la CUP), hi va haver fumata blanca. El no a Mas va córrer com la pólvora passades les tres de la tarda i, més d'una hora després, hi va haver la roda de premsa per explicar el resultat. A banda de les dues propostes del secretariat nacional (sí o no a Mas), se'n van votar quatre més, aportades per les assemblees territorials. D'aquestes quatre, una donava un “sí amb condicions” a Mas, una altra era llibertat de vot
per als diputats (refusada unànimement) i dues més aprofundien en el no. Finalment, van “passar a la final” dues opcions del no. En aquesta primera garbellada, l'opció del sí a Mas ja va ser eliminada, ja que va quedar per sota de la majoria, amb 32 vots (al final, la majoria estava en 34 vots, perquè el nombre de participants a la reunió era 67 i no 68 com havia informat inicialment la CUP). Així, només quedava referendar la forma del no: en la votació final, va guanyar l'alternativa d'emetre 10 abstencions en cas que hi hagués ple d'investidura. Aquesta decisió va rebre el suport de 38 persones, mentre que 22 hi van votar en contra i 6 es van abstenir (a més d'una que no va votar). Segons algunes fonts, el vot del GAP (on hi ha Endavant i Poble Lliure) va fer decantar la balança.
“Que moguin fitxa”
Amb semblant seriós, només dos diputats de la CUP (Gabriela Serra i Sergi Saladié) i dos membres del secretariat nacional (Xevi Generó i Neus Montaner) van comparèixer davant la premsa. “Demanem que finalment moguin fitxa els altres”, va afirmar Serra, que va reflectir la incomoditat de
la formació per haver de triar entre fer Mas president o no: “L'escenari que ens ha tocat jugar no ha tingut unes condicions gens fàcils; ens han tancat amb Mas o març [Mas o eleccions].” En la mateixa línia, Saladié va recordar que s'havien “sentit molt sols” (tant per la banda sobiranista com per l'esquerra) i va reptar el president en funcions: “Mas va dir que no seria un obstacle per avançar cap a la independència; és el moment de demostrar-ho aquesta setmana.” Si hagués obtingut “majoria absoluta, no caldria consensuar el candidat”, va afegir. A més, va reiterar l'intent de situar la pressió –i potser l'accent del relat– sobre JxSí: “Ara la pilota és a la seva teulada; el famós #PressingCUP caurà a una altra banda aquesta setmana.”
Si JxSí accedís a canviar el candidat, la CUP diu que li donaria suport i, en principi, segons van detallar ahir, no caldria sotmetre-ho a votació. Amb
la resta de punts de la negociació amb JxSí (pla de xoc, procés constituent i rupturista...), hi estarien d'acord. “Si canvien el candidat, la CUP entendrà que s'ha fet el pas”, va reblar Serra. Queda una setmana de temps i el dubte és si aquesta és una oferta real, amb possibilitats de prosperar, o bé una estratègia en la brega entre partits per veure qui carrega amb “la culpa” de la nova convocatòria d'eleccions. Així, Saladié va advertir que el 27-S s'havia votat a favor d'una majoria independentista, però que, en canvi, en cap cas “es votava un president”.
La mena de compareixença pública que van fer va impedir veure la reacció del número u de la CUP al Parlament, Antonio Baños, favorable a la via David Fernàndez (de donar dos vots a Mas per investir-lo) i també present en la reunió (els diputats hi tenien veu, però no vot). Ahir a la tarda va circular la possibilitat que Baños hagués plantejat als altres diputats la seva intenció de dimitir. “Ha sigut dur, no tothom té el mateix nivell de satisfacció, però ho hem fet el millor que ho podíem fer”, va respondre Serra quan li van preguntar per aquesta eventualitat. Ahir mateix altres membres de la CUP (com ara l'alcalde d'Argentona, Eudald Calvo, i el regidor de Girona Lluc Salellas) van mostrar el seu descontentament per la decisió final. La CUP d'Arenys de Mar va fer un comunicat en què deia que el resultat no els representava i un regidor seu, David Caldeira, va fer un tuit que es podia interpretar com que abandonava el partit (“definitivament, la CUP enterra el procés i s'alinea amb l'espanyolisme! Des d'Arenys de Mar!”).
Si fa una setmana l'empat de l'assemblea de Sabadell va deixar la CUP partida per la meitat, ahir la decisió final va començar a fer emergir les esquerdes internes del partit. Caldrà calibrar-ne l'abast en els propers dies i setmanes: si al final les eleccions anticipades són inevitables, costarà d'imaginar Baños liderant una llista amb Anna Gabriel, una de les diputades que han defensat amb més contundència el no a Mas. En qualsevol cas, Serra, erigida en la veu més ferma en un dia molt complicat per als anticapitalistes, va voler deixar clar que hi ha “CUP-Crida Constituent per temps” i va voler foragitar així els fantasmes d'una possible divisió. “L'organització no ha deixat de ser el que era i sempre ha estat independentista, feminista i anticapitalista.” Uns atributs que van reiterar en diverses ocasions, davant les acusacions de fer descarrilar el procés que alguns sectors de l'independentisme en aquella hora ja els abocaven.
LES XIFRES
Cares llargues i canvi en la “coreografia”
A diferència d'una setmana enrere, a Sabadell, on van sortir a donar explicacions els diputats i membres del secretariat nacional en bloc, ahir només van sortir quatre persones: dos diputats (Gabriela Serra i Sergi Saladié
–a l'esquerra de la foto–) i dos membres del secretariat nacional (Xevi Generó i Neus Montaner). Això va cridar l'atenció fins al punt que ells van haver d'explicar el perquè d'aquest canvi de posada en escena, a la qual van mirar de treure importància: “Només hem decidit canviar la coreografia i prou.” A la reunió hi havia tots els diputats al Parlament (amb veu, però sense vot) i també l'exdiputada Isabel Vallet i la regidora de Barcelona, María José Lecha, entre d'altres. Alguns representants de les assemblees territorials van sortir amb cares llargues, mentre que d'altres sortien més relaxadament i sorpresos encara per l'expectació mediàtica, amb càmeres fent guàrdia durant tot el dia davant del centre cívic.
