Les claus del document

Un dels primers aspectes que es volen abordar és la pobresa energètica, a través de l'aprovació abans de dos mesos dels protocols necessaris per a empreses subministradores, serveis públics locals i Generalitat que comuniqui a serveis socials les situacions de talls de subministrament de serveis bàsics d'aigua, llum i gas en famílies d'especial vulnerabilitat. Es manté una partida no inferior als 10 milions als pressupostos. També es recupera la renda mínima d'inserció com a dret subjectiu, ampliar-ne el pressupost per garantir el 100% de cobertura. Es preveu una partida addicional de 70 milions que s'afegiran als 200 gastats durant el 2015. En temes de dependència, es pretén garantir els serveis a través de més places de residència de finançament públic, creixement dels serveis d'atenció domiciliària, amb una inversió de 50 milions.

Partida suplementària de 10 milions per a la incorporació als fons d'habitatges de lloguer social de pisos propietat de bancs, multes per a propietaris d'habitatges de protecció buits en llocs amb demanda o més ajuts al pagament de lloguer social.

Es consignen 5 milions, sobretot a zones amb centres d'alta complexitat, i es facilitarà l'accés al transport públic en els ensenyaments obligatoris, oferint ajuts especialment a alumnes de poblacions allunyades o zones rurals. Pel que fa a les escoles bressol, es volen potenciar les llars infantils gestionades per organismes públics, entitats socials i de concertació a preus públics, incloent-hi un programa de beques menjador i provisió d'hores complementàries. Quinze milions en total. És a dir, més beques i més ajudes també a FP i la reducció general de la ràtio d'alumnes per aula.

Recuperació del programa d'ajuts del pla de barris que va impulsar el govern tripartit per a intervenció en barris amb més dificultats socioeconòmiques, amb una consignació de 10 milions en un fons plurianual.

Acceleració en la conversió de l'Institut Català de Finances (ICF) en el banc públic català per al finançament d'empreses i grans projectes estratègics. Aquest procés de conversió deixaria l'entitat preparada davant la independència i tindria un funcionament similar al del Banc d'Espanya actual.

Es contempla l'augment del salari mínim fins als estàndards que defineix la Carta Social Europea i que a Catalunya suposaria un sou d'uns 1.000 euros mensuals. Actualment, el salari mínim és de 648,60 euros al mes.

Compromís per a la reducció a la meitat del temps mitjà de les llistes d'espera per a la primera visita a especialistes i proves diagnòstiques i un 10% per a operacions. En global suposa una previsió pressupostària de 8 milions anuals. A banda, es preveu l'obertura dels CAP les 24 hores del dia si hi ha un mínim d'activitat, entre altres aspectes. Es compta que això costaria entre 0,45 i 0,47 milions anuals. Pel que fa als medicaments, es proposa garantir l'accés als tractaments farmacològics de forma universal i la revisió dels criteris de gratuïtat i de reducció del percentatge d'aportació. Una altra de les mesures previstes és la garantia d'accés a totes les dones a tècniques de reproducció assistida, tinguin parella o no o siguin heterosexuals o lesbianes. 1,9 milions. També es contempla que els centres hospitalaris privats amb ànim de lucre no s'integrin al SISCAT.

Com que el full de ruta estableix que en un període de 18 mesos s'assolirà la independència, es dóna per tancat el pacte passat aquest temps, o si quan hi hagi la qüestió de confiança a què s'ha de sotmetre el president, aquest la perd.

La dinàmica parlamentària és capriciosa i l'actualitat fa que, a vegades, es generin desacords o compromisos que no es poden complir. Per això el document també explicita que en tots aquells aspectes no recollits en el document o es refereixin a decisions sobre el qual no hi hagi consens, ambdós grups podran exercir plena llibertat d'acció de posicionament polític.

Per fer un seguiment del compliment dels acords, es preveu la creació de diversos organismes. El primer és una comissió de coordinació dels grups parlamentaris que farà el seguiment setmanal i també resoldrà les qüestions que puguin aparèixer en el dia a dia. A banda, s'estableix un grup de treball pressupostari que analitzarà mensualment l'evolució d'ingressos i despeses, de la tresoreria i l'execució d'acords econòmics. Finalment, es preveu la creació de grups de treball sectorials per seguir temes vinculats a matèries concretes.

Consta de dues fases. La primera comença amb la declaració de l'inici del procés d'independència que ja va acordar el Parlament de Catalunya i la creació de les estructures d'estat. Posteriorment es proclamarà la independència i l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica i la del procés constituent. La segona fase té un caràcter institucionalment constituent, que preveu la celebració d'unes eleccions constituents, la culminació del procés de creació del nou estat amb l'aprovació de la constitució i la seva ratificació a través d'un referèndum.

Per poder tirar endavant la construcció d'un nou país és indispensable que es creïn noves estructures d'estat. Entre elles, n'hi ha de velles conegudes, com l'Agència Tributària o la de Protecció Social (la Seguretat Social). S'estableixen diversos estadis en funció del moment en què es troba el procés constituent. Les anteriors hi serien des del primer moment, així com un departament d'exteriors o la creació de 15 delegacions exteriors. Després vindrien temes com la seguretat, el DNI o el servei d'intel·ligència.