Bèlgica vigilarà amb braçalets electrònics els radicalitzats

Bèlgica, el país que prohibeix per llei els escorcolls policials de 9 de la nit a 5 del matí, desperta. Brussel·les, la ciutat amb 19 ajuntaments diferents i 6 cossos de policia separats, que gairebé no es parlen entre ells ni es coordinen, s'afanya a netejar la mala fama internacional de ser un viver de gihadistes que s'ha guanyat en els últims mesos i intenta fer-se perdonar la ineficàcia en la lluita antiterrorista. El primer ministre belga, Charles Michel, va respondre ahir als atemptats de París amb 18 mesures de “prevenció i repressió” per evitar que es repeteixin uns errors que han costat almenys 129 vides.

D'entrada, es permetrà als agents fer escorcolls les 24 hores del dia. I es modificarà la Constitució per allargar fins a 72 hores la presó provisional per a sospitosos de terrorisme (ara només són 24 hores). El govern de Michel invertirà 400 milions d'euros extra en seguretat i traurà al carrer 520 soldats més. Vigilarà amb un braçalet electrònic els radicalitzats (com ara els germans Abdeslam, que tenia controlats i que fins i tot va interrogar abans dels atemptats) per saber on són en cada moment i si es relacionen amb altres sospitosos. I enviarà a la presó els belgues que tornin de Síria de fer el gihad amb Estat Islàmic. A més, Bèlgica posarà fi a l'anonimat dels telèfons mòbils de prepagament.

A Molenbeek, el suburbi que s'ha convertit en planter d'Estat Islàmic, el primer ministre belga aplicarà una política de duresa contra el radicalisme a les mesquites, expulsarà els imams que prediquin l'odi i les tancarà quan hi hagi el mínim indici de gihadisme (només al barri n'hi ha almenys 21, però només mitja dotzena estan declarades i, per tant, controlades). La policia belga va fer ahir nou detencions més relacionades amb els atemptats de París, no només a Molenbeek sinó també en barris residencials i rics, com ara Laeken i Uccle, on viu la família reial belga i molts expatriats i funcionaris europeus.

Europol va renyar ahir les policies europees per no haver compartit informació antiterrorista. El seu director, Rob Wainwright, va dir: “Ens enfrontem a una important xarxa terrorista internacional amb molts recursos i determinació que actua a Europa, i per això és raonable assumir que és probable que hi hagi més atacs”.