Mas s'avé a cedir poder però la CUP ho rebutja
El president en funcions proposa repartir responsabilitats creant tres macroconselleries, que ocuparien Romeva, Junqueras i Munté
Els de Baños no es mouen i no votaran avui la investidura
Cap cessió. Ni per una part ni per l'altra. Els diputats de la CUP Antonio Baños, Anna Gabriel i Benet Salellas van anar ahir a la tarda al Palau de la Generalitat per reunir-se en una cimera amb representants de Junts pel Sí, entre els quals, el president en funcions, Artur Mas. La trobada va acabar sense que els de la CUP quedessin convençuts, tot i que Junts pel Sí va fer-los una oferta en vigílies de la segona votació per a la investidura del president de la Generalitat, avui.
Però les posicions continuen sent les mateixes. D'una banda, la CUP va insistir en la seva negativa de fer Mas president. De l'altra, Junts pel Sí –hi havia el mateix Mas, el conseller Francesc Homs, el coordinador general de CDC, Josep Rull, i Oriol Junqueras i Marta Rovira, per part d'ERC– no renuncia al fet que el govern estigui encapçalat per ell.
En la trobada, però, el grup majoritari va fer una concessió. La proposta inclouria, segons fonts properes a la negociació, que Mas sigui investit un altre cop president de la Generalitat. La concessió consistiria a fer que el president tingui menys poder del que té actualment i que aquest es reparteixi en tres macroconselleries o comissions delegades. Una seria per al cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, mentre que les altres dues les assumirien el president d'ERC, Oriol Junqueras, que també seria el nou vicepresident, i l'actual portaveu en funcions, Neus Munté. Aquesta operació faria que la figura de Mas tingués menys rellevància i que els tres consellers portessin gran part de les responsabilitats de govern. Se li podria reservar, d'alguna manera, un paper més institucional i no tan executiu. Tot i aquesta renúncia, els diputats de la CUP no ho van veure clar i la cimera va acabar sense acord. Així doncs, previsiblement avui els de Baños tornaran a votar en contra de la investidura. A la sortida, els diputats de l'esquerra independentista es van negar a fer cap tipus de comentari i tampoc van emetre cap comunicat públic.
La proposta que ahir es va posar sobre la taula, però que podria quedar en no res, també especifica quines serien les conselleries que controlarien Junqueras, Romeva i Munté. El republicà, al marge d'ostentar la vicepresidència, tindria sota la seva tutela Economia i Hisenda; Empresa i Coneixement; Afers Socials i Ocupació; Territori i Sostenibilitat, i Agricultura. Per la seva banda, Romeva coordinaria Exteriors; Interior; Governació, i Justícia. Munté s'encarregaria de les àrees de Presidència; Salut; Ensenyament, i Cultura. Partint d'aquest esquelet, la resta de consellers s'anirien repartint en els diferents àmbits.
Ahir la portaveu del govern en funcions, Neus Munté, va comparèixer per valorar la suspensió de la declaració independentista del Parlament per part del TC. Òbviament, també es va referir a la reunió amb la CUP. Segons ella, fer la trobada era lògic tenint en compte que quedaven menys de 24 hores per la segona volta de la investidura. “Hi ha hagut voluntat de parlar, negociar i acordar”, va dir Munté, que va explicar que Mas farà públic avui en el debat “un plantejament addicional” al que ja va fer en la primera volta. La vicepresidenta va mostrar la seva confiança que es podrà assolir l'acord que permeti aplicar “els diferents mandats que té aquest govern”. El número dos d'ERC a les generals, Joan Tardà, va declarar que la seva formació està “disposada a firmar un xec en blanc” i es va obrir a estudiar qualsevol opció.
Per part de l'ANC, s'està pressionant perquè hi hagi pacte i s'ha convocat per diumenge una manifestació a Barcelona per exigir unitat entre Junts pel Sí i la CUP.
L'amenaça de les eleccions al mes de març
Avui Artur Mas necessitaria majoria simple per ser investit en segona volta i hauria de tenir els 62 vots de Junts pel Sí i, com a mínim, dos de la CUP i abstencions de la resta dels de l'esquerra independentista. Però la CUP, si no hi ha un gir copernicà, tornarà a dir que no i s'obrirà un període d'incertesa (mai fins ara un candidat a la presidència havia perdut les dues primeres votacions). A partir d'aquí, el temps corre en contra de tots els actors, perquè la llei de presidència determina que, si dos mesos després de la primera votació –ens situaríem al 10 de gener– no hi ha acord, s'han de convocar eleccions. Els comicis se celebrarien al mes de març. Però, de moment, ni Junts pel Sí ni la CUP preveuen aquest escenari, almenys en públic, i consideren que el pacte és possible. Les negociacions, doncs, continuaran, i per exemple els de la CUP esperen que avui Mas faci un gest d'acostament que, segons les seves tesis, hauria de consistir a deixar pas i renunciar a la presidència. Això sí, no es convocarà cap més ple si no hi ha un consens entre les dues formacions per triar el nou president.
