Escalada discursiva

Artur Mas ha afrontat aquesta setmana el seu tercer debat d'investidura. De tots tres, és la vegada que ho té més pelut per sortir elegit president de la Generalitat en aquesta primera setmana. En cinc anys ha fet tres discursos d'investidura que tracen els canvis de prioritats en l'agenda política catalana, la inclusió i evolució del procés sobiranista i la redistribució de suports que ha experimentat el líder convergent i el seu partit.

El 2010, Mas va ser investit president a la segona volta –la que seria la votació d'avui– gràcies a l'abstenció del PSC, tot i que lligaria l'estabilitat de l'inici de la legislatura amb el PP. El 2012 va tenir els vots a favor ja en la primera volta d'ERC i el seu suport per governar. Ara, amb ERC dins la llista de Junts pel Sí, depèn dels vots de la CUP per ser president. El 2010 va ser la legislatura per explorar el dret a decidir; el 2012, el referèndum, i en aquesta, la independència. Així ho ha anat esbossant en els seus discursos. El d'aquest dilluns va rebre les crítiques de la CUP per “autonomista”. Catalunya Sí que es Pot, que encara defensa el referèndum, va jutjar poc creïble el seu biaix marcadament social, mentre que les formacions unionistes (C's, el PP i el PSC) s'hi van enfrontar per haver pres el camí independentista. Aquesta vegada el debat tenia un nou element en joc, que és la resolució d'inici del procés cap a l'estat català aprovada hores abans, i que va atraure un interès mediàtic mai vist al Parlament. Les presses de JxSí per poder aprovar la resolució abans de la investidura com a element per convèncer els diputats de la CUP van tenyir, també, els plantejaments de Mas.

El seu discurs d'aquest dilluns va destacar per la forta càrrega social i per l'escenificació de l'enterrament del catalanisme autonòmic per deixar pas a l'independentista. Tot plegat, ho va expressar amb els atacs més durs al govern espanyol mai sentits per boca d'un president en un ple d'investidura de la cambra catalana.

Si acudim a la literalitat dels tres discursos, quines són les grans diferències? El 2010 Mas era escollit per primera vegada president, en substitució de José Montilla i el segon tripartit, i amb una crisi econòmica que ja agullonava la societat, tot i que encara no se li posava nom. En el seu discurs, va gastar una correcció quasi acadèmica, ordenada per punts, i anunciant que faria “un govern business-friendly, amic de l'activitat econòmica”. “El govern ha de fer tot el que sigui possible per afavorir una més important circulació del diner”, va arribar a afirmar. Va repassar de manera generalista les prioritats de tots els àmbits de govern, i en alguns, com ara la sanitat, hi va descarregar perles com aquesta: “La sanitat és un element d'interès públic, però això no implica que qui presta el servei hagi de ser necessàriament l'administració.” En la qüestió nacional, relegada al final, presentava com “el gran repte de país obrir la transició nacional catalana basada en el dret a decidir, amb el pacte fiscal com a primer objectiu”. El tarannà era clarament autonomista i pretenia “aconseguir noves cotes de sobirania per a Catalunya”, renegociant els traspassos i explotant la disposició addicional tercera de l'Estatut.

El 2012 Mas abordava sense preàmbuls el debat nacional, reconeixent que “el dret a decidir” ja ocupava una “nova centralitat política”: “El govern sotmetrà a consulta del poble de Catalunya la decisió del futur polític i nacional del país.” Després de l'acord per a la legislatura amb ERC, anunciava la preparació de les futures estructures d'estat “en cas que així ho decidís el poble català”, i detallava les polítiques d'austeritat, les mesures per obtenir nous recursos i per afrontar “la recessió econòmica”, que ara ja havia ensenyat la seva cara més ferotge. Les seves paraules es començaven a tenyir d'èpica: “Afronto aquesta responsabilitat en aquesta cruïlla decisiva de la nostra història com un acte de servei en majúscules.” Segurament no imaginava la cruïlla que hauria d'afrontar dos anys més tard. Malgrat la contundència amb què va parlar de “la desconnexió” amb l'Estat, Mas es veu abocat ara a un tour de force amb la CUP si vol ser investit president i mantenir-se dempeus com a figura política. Per avui es preveuen nous giravolts oratoris.