Empresaris contra la por de la sobirania

Por de la falta de diàleg

Per això, fa tres dies, la patronal de grans empreses Foment del Treball mostrava “preocupació” per la “tensió” que, segons deia, causa entre els empresaris el rumb independentista que les candidatures de Junts pel Sí, amb possibilitats de victòria, i la CUP volen donar als comicis. La patronal Foment del Treball ha enviat un document a totes les candidatures que concorren en el 27-S en què els recorden que “són unes eleccions autonòmiques” per triar un govern, que ha de governar per a tots els catalans garantint la seguretat jurídica i el respecte a la llei. En sentit contrari, i en un missatge contra la por de la ruptura democràtica amb Espanya, les mateixes entitats empresarials i cambres que van signar el maig de l'any passat el Manifest del Far de Sant Sebastià (Palafrugell) i es van adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, escenificaven ahir a Barcelona el suport al resultat que surti de les urnes el 27-S –la Cambra de Barcelona no hi va enviar representants perquè ho va considerar un acte electoralista tot i haver signat el manifest. El document “no va més enllà del dret a decidir” per la “pluralitat” dels empresaris, però asseguren que no entenen “tantes pors, temors i ingerències”, afirmava ahir Josep González, president de la patronal de la petita i la mitjana empresa Pimec. González defensa que aquestes han de ser “unes eleccions tranquil·les”, de les quals també ha de sortir un govern que governi.

Més expeditiu amb els temors del president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va ser el president de la Cecot. Antoni Abad va utilitzar la mateixa expressió que el president de Foment, però en sentit contrari. Abad va expressar “tensió i màxima preocupació” empresarial pel fet que “a Espanya no es dialogui des de la Transició”. De fet, deu de les entitats empresarials que defensen el dret a l'autodeterminació del poble català són també sòcies de la patronal Foment del Treball (la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona; la Cecot; Empresaris de l'Anoia; la Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida; la Federació d'Associacions Empresarials del Maresme; la Confederació de Comerç de Catalunya; el Centre Metal·lúrgic del Vallès Occidental; l'Associació d'Empresaris del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès, i el Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, així com l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà).

El president de la Cecot també va reivindicar el paper de les empreses com a “cèl·lules mare dels països lliures i democràtics”. També el vicepresident del Consell General de Cambres de Catalunya, Domènec Espadalé, va demanar “respecte i acceptació de la voluntat majoritària del poble català”. Espadalé també va voler recordar que els empresaris són partidaris de la “via del diàleg”, i hi va afegir que el govern espanyol s'ha negat a dialogar. El president de l'entitat empresarial sobiranista FemCat es va comprometre a “continuar treballant pel país sigui quin sigui el resultat del 27-S”.

“El moment del sí o el no”

En representació dels expresidents del Parlament Ernest Benach i Joan Rigol, també presents en l'acte, la presidenta Núria de Gispert va rebre de mans dels empresaris el Manifest del Far, que explicita el suport “incondicional al procés endegat pel nostre Parlament, avalat per una àmplia majoria dels seus diputats, que ha de permetre que els nostres conciutadans puguin lliurement i democràticament expressar la seva voluntat sobre el futur del país”.

De Gispert va agrair el gest i va recordar que “en un país normal no s'hauria fet” un acte com aquest, però que a Catalunya “ha arribat el moment del sí o el no a pesar que a alguns no ens agrada haver arribat a aquesta disjuntiva”. La presidenta del Parlament va lamentar que el govern espanyol hagi estat “quatre anys absent del gravíssim problema territorial que té”, i va confessar: “[Després de dues dècades de negociar amb els dirigents espanyols l'encaix de Catalunya a Espanya] A molts ens va caure la bena dels ulls [amb la sentència de l'Estatut del juliol del 2010].”