Ciència

espai

S’enlaira des de Cap Canaveral la primera missió de defensa planetària europea

Hera arribarà al seu objectiu a la tardor de 2026

La primera missió de de­fensa planetària de l’Agència Es­pa­cial Eu­ro­pea (ESA) Hera s’ha en­lairat aquest dil­luns des de Cap Canaveral en un coet Fal­con 9 de SpaceX a les 10.52 hora local (14.52 GMT).

Després d’hores d’in­certesa provo­cada per la me­te­o­rolo­gia en aque­sta zona de Florida –ahir, di­u­menge, la pos­si­bil­i­tat de llançament era molt baixa i el dia d’avui ha començat amb només un 50% de prob­a­bil­i­tats–, la nau em­prendrà fi­nal­ment vi­atge a la seva des­ti­nació, el sis­tema bi­nari d’as­ter­oides Didy­mos, al qual ar­ribarà a la tar­dor de 2026.

El seu ob­jec­tiu, es­co­drin­yar-lo, fix­ant-se so­bre­tot en el més petit dels dos cos­sos, anom­e­nat Di­mor­phos, de 150 me­tres de diàmetre. Aquest ob­jecte va ser im­pactat per la nau DART de la NASA el setem­bre de 2022, que va acon­seguir, per primera ve­g­ada en la història, desviar l’òrbita d’un as­ter­oide.

Hera és, al co­stat de DART, una missió de de­fensa planetària i amb­dues estan in­te­grades en la col·lab­o­ració AIDA (As­ter­oid Im­pact and De­flec­tion As­sess­ment). Amb elles les dues agències es­pa­cials –NASA i ESA– pre­te­nen demostrar la tec­nolo­gia capaç de desviar as­ter­oides per a pro­te­gir la Terra d’un even­tual im­pacte.

Sobre la gesta de DART hi ha ja moltes dades gràcies a la seva cam­bra i a un petit satèl·lit italià (LI­CI­ACube) que es va de­spren­dre de la nau uns dies abans i va obtenir imat­ges dels frag­ments ejec­tats en la col·lisió, a més de la mi­rada de di­ver­sos tele­scopis ter­restres i els es­pa­cials Hub­ble i James Webb.

No ob­stant això, falta in­for­mació cru­cial per a com­pren­dre real­ment el que a€llí va suc­ceir i per a afi­nar els mod­els per a desviar as­ter­oides.

Com una capsa de sabates

Per això Hera i els seus dos pe­tits satèl·lits de la grandària d’una capsa de sabates (cube­sats) ini­cien ara un llarg vi­atge al lloc dels fets per a anal­itzar les seqüeles d’aquest im­pacte cinètic.

Bate­jada així en honor de la deessa grega del mat­ri­moni, Hera en el seu vi­atge ne­ces­si­tarà l’as­sistència grav­i­tatòria de Mart per a aga­far im­puls. Té 12 in­stru­ments –el sis­tema de guiat, nave­gació i con­trol l’ha lid­erat l’es­pany­ola GMV– i estarà al voltant d’aque­sts as­ter­oides per un període de sis mesos.

La missió de­ter­mi­narà amb pre­cisió la grandària i massa d’aque­sts –aque­sta última és fon­a­men­tal per a mesurar l’eficàcia de la desviació– i anal­itzarà la com­posició de les seves su­perfícies, així com les seves car­ac­terístiques tèrmiques.

També mesurarà l’es­truc­tura dels seus in­te­ri­ors amb un radar a bord d’un dels dos cube­sats que es de­spren­dran de la sonda prin­ci­pal, i el camp grav­i­ta­tori del sis­tema amb l’ajuda d’un gravímetre re­al­itzat per l’em­presa es­pany­ola EMXYs i el Real Ob­ser­va­tori de Bèlgica.

La in­tenció és que la missió fi­nal­itzi amb la nau i els seus dos pe­tits satèl·lits ater­rant en algun dels dos as­ter­oides.

Els as­ter­oides de la grandària de Di­mor­phos su­posen un per­ill per a la vida en la Terra en cas de col·lidir amb el nos­tre plan­eta, ha ex­pli­cat via cor­reu electrònic a Efe Su­sana In­fante, cap de pro­jecte d’Hera en Thales Ale­nia Space, em­presa que des d’Es­panya va lid­erar el sis­tema de co­mu­ni­ca­cions, que per­met con­tro­lar la nau des del cen­tre de con­trol du­rant tot el tran­scurs de la missió.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.