Política
Christopher Carnie
Representant a Catalunya de Europe for Scotland
“El referèndum va ser un dia d’orgull per als escocesos”
“Vam ser capaços de fer un debat intel·ligent, civilitzat, a diferència del que veuríem anys després amb el «Brexit»”
“Des del 2014, el percentatge d’independentistes s’ha incrementat a Escòcia i s’ha mantingut estable”
L’últim revés de l’SNP és un recordatori que la gent vota també per l’economia, la sanitat, l’educació
Militant de l’SNP i activista de la campanya pel sí en el referèndum del 2014, l’expert en finançament d’ONG Christopher Carnie (Glasgow, 1957) repassa l’evolució del moviment independentista escocès des d’aquell dia fins a l’actualitat.
Com va viure la campanya i la jornada del referèndum?
Va ser un dia increïble, d’energia, de decència democràtica. Al carrer hi havia gent de totes dues bandes parlant entre ells, acceptant la votació. Va ser un dia d’orgull per als escocesos, en què vam ser capaços de fer un debat intel·ligent, civilitzat, a diferència del que vam veure anys després amb el Brexit. El 2014 vaig veure una societat preparada per parlar i debatre la qüestió de la independència.
Però el ‘yes’ no va acabar guanyant. Va sentir decepció?
Més que decepció, tristesa perquè, al final, no ho vam aconseguir per molt poc.
Més enllà del resultat, què va representar el referèndum?
Hem aconseguit crear una base molt estable de gent que vol la independència. Les enquestes dels últims anys mostren que hi ha un bloc bastant sòlid que la vol, molta més gent que abans del referèndum. El percentatge d’independentistes s’ha incrementat i mantingut estable.
Però hi ha certa desmobilització. A què ho atribueix?
Ho emmarco en l’evolució de la societat escocesa. Quan jo vivia a Escòcia, la societat era poc educada, hi havia unes classes molt dividides, una societat encara molt industrial. Des de llavors, ha evolucionat enormement. En termes d’acceptació de la diversitat de la sexualitat, per exemple, o també –i aquí es nota molt la diferència amb Anglaterra– de l’acceptació de la immigració. I aquesta societat continua evolucionant. Acabo de tornar del Festival d’Arts Escèniques d’Edimburg i et puc assegurar que la ciutat bull d’energia, idees i noves propostes. El canvi social és imparable a Escòcia i portarà inevitablement a la independència.
L’SNP, motor del moviment independentista, ha patit un daltabaix en les generals britàniques. Com interpreta el càstig?
Jo veig que la independència s’ha separat de l’SNP. És a dir, encara que avui dia hi ha un 48% de població favorable a la independència, el percentatge de votants de l’SNP és inferior. I això és interessant de cara al futur, implica la possibilitat de més partits, i també la constatació que l’independentista és realment un moviment social, que els polítics haurien de tractar com a tal. D’altra banda, veig que 17 anys en el poder són massa per a un partit polític. Hi ha un cert desgast, una certa pèrdua de direcció i tot plegat és un recordatori que la gent vota per coses diàries que afecten les seves vides: l’economia, la sanitat, l’educació...
L’SNP no se n’ha cuidat?
Ha fet moltes coses, però s’ha enredat, per exemple, en el debat sobre gènere i no ha funcionat tampoc el programa que va pactar amb els Verds. No ha fet prou en sanitat, els resultats en educació han caigut, s’ha incrementat el nombre de morts per drogoaddicció... Espero que [el nou líder de l’SNP] John Swinney pugui redirigir el partit perquè es recuperin temes molt més essencials i es deixi el referèndum d’independència per a més endavant.
Sturgeon es va equivocar?
Nicola Sturgeon, que per mi és una de les grans polítiques d’Escòcia, es va embolicar una mica amb el compromís de forçar Westminster a acceptar una consulta. El referèndum no és a la cantonada, les condicions polítiques han canviat molt a Londres des dels temps de David Cameron i aquest compromís fallit del segon referèndum ha creat molta desil·lusió entre els votants.
Creu que no s’hauria de lluitar per un altre referèndum?
Crec que hi ha diverses possibles sortides: una Escòcia republicana, una Escòcia amb rei, una Escòcia semiindependent, com les illes Faroe amb Dinamarca o una relació semblant... El que tenim ara és una base social bastant sòlida, que ha de créixer amb les noves generacions i acostar-se al 60%. Si arribem aquí, serà cada vegada més difícil per Westminster dir no a tot.
A l’SNP se l’ha investigat per corrupció en la comptabilitat...
Jo no hi veig corrupció: hi ha hagut certa gestió sense transparència, potser una mica equivocada dels diners, però no veig personatges que s’hagin enriquit amb això. El tema és estrany. Després de tants anys d’investigació, estem esperant encara que la fiscalia presenti davant del jutge les proves i les acusacions, i la por que tenim els militants de l’SNP és que això s’allargui fins al 2026, quan hi haurà eleccions a Escòcia, perquè seria molt perjudicial.
Vostè és membre d’una associació que pressiona per al retorn d’Escòcia a la Unió Europea. El veu factible?
A diferència d’Anglaterra, Escòcia va votar a favor de la permanència a la UE. Amb el Brexit, hem perdut l’intercanvi d’estudiants Erasmus, hem deixat de rebre fons europeus i les exportacions –com el salmó fumat o el whisky– s’han complicat. Per això existeix Europe for Scotland, per recordar a la UE que Escòcia vol tornar com més aviat millor. I això, quasi inevitablement, passa per la independència. El tema d’Europa és molt viu a Escòcia, i crec que part d’aquest 48% a favor de la independència la vol perquè implicaria poder tornar a la UE.
Related news
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.