L’agència del càncer de l’OMS avalua el talc com a “probablement cancerigen”

El talc, un min­eral nat­ural util­itzat àmpli­a­ment en cosmètics i pro­ductes per a bebès, és “prob­a­ble­ment can­ceri­gen per als hu­mans”, segons ha afir­mat aquest di­ven­dres l’Agència In­ter­na­cional per a la Re­cerca del Càncer, de­pen­dent de l’Or­gan­ització Mundial de la Salut (OMS).

Segons l’anàlisi elab­o­rada per 29 ex­perts in­ter­na­cionals de l’agència, que serà pub­li­cat en la re­vista es­pe­cial­itzada The Lancet On­col­ogy l’any vi­nent, nom­brosos es­tudis apun­ten un in­cre­ment dels casos de càncer d’ovaris en dones quan les pólvores de talc són us­ades a la regió per­ineal (pubis i anus).

Aque­stes evidències de càncer d’ovari són “lim­i­tades”, però sí que hi ha proves “su­fi­cients i fortes” de gen­eració de tu­mors en ex­per­i­ments amb an­i­mals, i que el talc mostra car­ac­terístiques fon­a­men­tals de carcinògens en cèl·lules hu­manes primàries i sis­temes ex­per­i­men­tals, as­senyalen els ex­perts.

En resum, el grup d’aval­u­ació dona al talc el segon niv­ell més alt de prob­a­bil­i­tats que causi càncer, ha in­di­cat un co­mu­ni­cat de l’agència amb seu a Lió (França).

Un altre risc que im­plica el talc és la seva pos­si­ble con­t­a­m­i­nació amb as­bestos, con­sid­er­ats can­cerígens, una cosa per­il­losa tant per a tre­bal­ladors du­rant la pro­ducció dels seus de­rivats com per a la població gen­eral, ha agre­gat.

L’agència de l’OMS també ha in­di­cat aquest di­ven­dres que l’acriloni­tril, un com­post orgànic util­itzat en la pro­ducció de polímers per a roba, cat­ifes i plàstics usats en la indústria au­to­mo­bilística i la con­strucció, entre al­tres usos, és can­ceri­gen, en aquest cas amb una prob­a­bil­i­tat en­cara més alta que la del talc.

L’ex­posició de més risc a aquest ma­te­r­ial, segons l’agència, es pro­dueix du­rant la pro­ducció in­dus­trial d’aque­sts polímers, en­cara que també la població gen­eral està ex­posada, es­pe­cial­ment a través de la pol·lució i la in­halació del fum dels cig­a­r­rets, tant per part de fu­madors com de fu­madors pas­sius.

Els es­tudis, re­al­itzats prin­ci­pal­ment en tre­bal­ladors de fac­to­ries rela­cionades, re­uneixen proves “su­fi­cients” per a de­ter­mi­nar la incidència d’aquest ma­te­r­ial en el càncer de pulmó, i “lim­i­tades” per al càncer de bufeta.