Política

kenya

Al menys 17 morts en l’assalt i incendi del Parlament per la pujada d’impostos

Els manifestants intenten frenar un projecte de llei que pretén recaptar fins a 2.700 milions de dòlars

Almenys 17 persones han mort aquest dimarts a Kenya en les greus protestes contra un nou projecte de llei que contempla pujades fiscals, després d’una jornada de mobilitzacions sense precedents en la història recent del país que ha desembocat en l’assalt al Parlament, segons ha confirmat a Efe una plataforma integrada per una vintena d’ONG.

Segons ha detallat a Efe una font del Grup de Treball sobre Reformes Policials de Kenya (PRWG-Kenya), que inclou organitzacions com Amnistia Internacional (AI), 14 de les morts es van registrar a Nairobi, on la Policia va obrir foc en tractar d’impedir sense èxit que els manifestants accedissin al recinte del Parlament.

Així mateix, les ONG han documentat fins al moment 86 ferits, així com 52 arrestos, d’ells almenys 43 en la capital kenyana, segons ha explicat la citada font, que va voler mantenir l’anonimat.

Centenars de manifestants han assaltat aquest dimarts la seu del Parlament de Kenya a Nairobi i han incendiat una part de l’edifici, on aquest matí es debatia un projecte de llei avalat pel govern que contempla la pujada d’impostos existents i la creació d’altres i que ha generat una onada de protestes impulsada per joves en tot el país.

Els manifestants han aconseguit accedir al recinte del Parlament, en el centre de la capital kenyana, malgrat que la Policia va obrir foc contra la multitud per a impedir que s’acostés a l’edifici i diversos cossos jeien als voltants, sense que es conegui, de moment, el nombre de morts i ferits.

Al crit de “Ruto ha d’anar-se’n, Ruto ha d’anar-se’n!”, en referència al president kenyà, William Ruto, i el seu govern, els manifestants, majoritàriament joves, han aconseguit entrar al Parlament a través del Senat (cambra alta), malgrat la dura resposta de la Policia, en una protesta sense precedents en la història recent de Kenya.

Els manifestants van calar foc a un dels edificis del recinte i alguns van arribar fins i tot fins a una de les cafeteries.

La Policia va tractar primer de dispersar-los amb gasos lacrimògens i canons d’aigua, però al voltant de les 14.30 hora local (11.30 GMT) va començar a disparar munició i diversos cossos jeien tendits als afores del Parlament, mentre que almenys quatre van ser retirats pels mateixos manifestants.

El que va començar com una protesta de milers de joves contra les pujades d’impostos en la capital kenyana i en altres ciutats en almenys 29 dels 47 comtats del país ha derivat en una batalla campal entre les forces de seguretat i els manifestants.

Els enfrontaments es van estendre més enllà del Parlament i van colpejar edificis oficials en els voltants, com l’Oficina del governador de Nairobi, Johnson Sakaja, també incendiada pels manifestants.

En la invasió al Parlament, els assaltants han acusat els polítics de “traïdors”, després que 195 diputats votessin de manera preliminar a favor del polèmic Projecte de Llei de Finances de 2024, enfront de 106 vots en contra, si bé falta la votació final. Amb aquesta norma, el govern pretén recaptar 2.700 milions de dòlars en impostos addicionals per a reduir el dèficit pressupostari i l’endeutament estatal. No obstant això, els manifestants antigovernamentals sostenen que aquestes mesures fiscals empenyen a la pobresa a la població.

Més de 300 persones van ser detingudes dimarts passat a Nairobi, on la Policia va dispersar les marxes amb gasos lacrimògens i canons d’aigua.

Dijous passat es van produir almenys 105 arrestos en tot el país i 200 persones van ser ferides en la capital, al mateix temps que van morir dos manifestants arran d’aquestes protestes (un per un suposat impacte d’un pot de gas i un altre un tret de la Policia).

A diferència de les protestes antigovernamentals que històricament ha viscut Kenya, violentes i impulsades per líders polítics, aquestes manifestacions van ser convocades per joves de l’anomenada ’generació Z’ (persones nascudes entre mediats de la dècada dels noranta del segle XX i la primera dècada del segle XXI).

Les protestes es promouen través de xarxes socials com TikTok, X o Instagram i solen tenir un to pacífic.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.