El basc ja és l’opció més majoritària

El sistema educatiu del País Basc ofereix tres models lingüístics diferents d’escolarització, fixats per un decret llei del 1983. Es tracta del model A, en castellà, en què només s’ofereix l’assignatura pròpiament de llengua basca; el model B, el bilingüe, en què hi ha les dues llengües; i, finalment el model D, en què totes les matèries, excepte la llengua castellana, s’imparteixen bàsicament en basc. A la pràctica, però, aquests disseny inicial de tres models ha acabat convertint-se en dos, el castellà (A) i el basc (D). A més, cada centre escolar estableix quina és la seva llengua vehicular, segons el seu projecte lingüístic i model lingüístic que ofereix. Al País Basc també s’ha de garantir que en finalitzar l’ESO els alumnes tinguin un domini lingüístic de les dues llengües cooficials.

L’evolució dels sistema lingüístic escolar del País Basc ha estat similar al de Catalunya als vuitanta i noranta, tot i que ha estat més lenta. Al començament eren pocs els centres i les famílies que optaven pel model D, que era minoritari. Però el temps i l’aposta del govern per la xarxa d’educació pública ha fet augmentar l’oferta i la demanda per l’escolarització que té en el basc la llengua principal. Segons explica Nagore Iturrioz, portaveu del sindicat Steilas, més del 90% de la xarxa pública, a la qual el 1993 es van incorporar la majoria de les ikastoles (escoles privades que escolaritzaven en basc), és la que fa la funció “d’euskaldunitzar” els alumnes amb el model D. I la xarxa de privades i concertades ofereixen majoritàriament l’A, l’escolarització en castellà. Tots els centres, públics i privats, estan 100% finançats amb fons públic.

Iturrioz lamenta que la nova llei d’educació aprovada el desembre passat no fes “referència a la immersió” –afirma que la migració ha dificultat l’aprenentatge del basc–, creu que per “por” a possibles ingerències judicials, com passa a Catalunya.