Fre al canvi de model a les Illes

El govern balear del PP, amb la presidenta Marga Prohens, va arribar fa un any al poder gràcies a un pacte de governabilitat amb Vox, que com passa al País Valencià, situa el català com a gairebé l’únic problema polític, que ataca des de diferents àmbits –sanitari, administratiu, educatiu– i d’una “manera obsessiva”, com denuncia el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés.

A les Illes Balears des de l’aprovació de l’Estatut, en què s’especifica que “tothom té el dret a conèixer i usar el català” i les institucions “han de garantir l’ús normal i oficial de les dues llengües”, hi havia hagut un consens polític entorn a l’educació i el català que va començar amb l’aprovació de la llei de normalització lingüística (LNL) l’any 1986, impulsat pel govern popular de Gabriel Cañellas. En aquesta llei s’atorga al govern la funció d’adoptar les disposicions necessàries per garantir que els escolars de les Illes Balears puguin utilitzar “normalment i correctament el català i el castellà al final del període d’escolaritat obligatòria”. El juliol del 1997 es va aprovar, també sota un mandat de govern popular (Jaume Matas), el conegut com a “decret de mínims”, en què es regulava “l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana en els centres educatius no universitaris” i que marcava un mínim del 50% de català, sense especificar el màxim, que s’acabava definint en el projecte lingüístic de cada centre educatiu. Això va permetre que, amb caràcter general, en la majoria de centres públics el català ocupés gairebé tot l’horari escolar, mentre que en els privats-concertats es garantia com a mínim aquest 50%. Aquest decret va estar a punt de quedar en no res durant el govern del PP de José Ramón Bauzá (2011-15), que amb l’anomenat decret de tractament integrat de llengües (TIL) del 2013 volia introduir el trilingüisme –similar al model valencià– i arraconar el català. Però va topar amb una gran mobilització en contra –una històrica vaga de mestres que a part de la llengua reivindicava millores laborals– i amb diversos revessos judicials. Va ser llavors quan els docents van vestir-se amb samarretes verdes per expressar la seva oposició frontal a les decisions de l’executiu de Bauzá. Unes samarretes que ara, deu anys després, han tornat a treure de l’armari per reprendre la lluita al carrer i a les aules contra l’embat de PP i Vox enfront de la llengua catalana.

Davant l’intent del govern Bauzá per eliminar el model lingüístic educatiu a les Balears després de 25 anys, el març de 2022 es va aprovar sense consens la llei d’educació de les Illes Balears (LEIB), ja que l’article 135, dedicat al model lingüístic, i en concret del punt 3 en què es posava per escrit el mínim del 50% d’escolarització en català, va rebre els vots en contra del PP, Cs i Vox. Així, la LEIB va permetre dotar de cobertura legal un model lingüístic educatiu que ha garantit precisament el coneixement del català –i també del castellà– dels escolars, tal com es recull a l’Estatut i a la LNL, malgrat la davallada de l’ús social de la llengua que situa, com ja fa temps que s’està evidenciant, en “emergència” l’estat del català arreu dels Països Catalans.

I enmig d’aquest context de minorització de la llengua, el conseller d’Educació del govern de Prohens, Antoni Vera, va presentar el que han batejat com a “pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua per a centres educatius sostinguts amb fons públics d’educació primària i secundària obligatòria”, que atorga a les famílies la potestat d’escollir la llengua d’escolarització dels seus fills. El text posa èmfasi a “garantir” la competència en català i castellà al final de l’ESO. Des de l’Assemblea de Docents, Marina Vergés alerta que aquest pla, també conegut com pla Vera, el que provocarà és que aquells centres que s’hi adhereixin de forma voluntària reduiran les hores de docència en català, perjudicant precisament que els alumnes que triïn més castellà aconsegueixin un ple coneixement del català: “Demanem al conseller Vera que faci un pas enrere i retiri definitivament el pla pilot.” A més, tota la comunitat educativa –sindicats, professorat, famílies– i les entitats que defensen el català, com l’OCB o Plataforma per la Llengua, han rebatejat aquesta idea del govern Prohens com a “pla de segregació”, ja que al final separarà els alumnes per raó de llengua. El termini d’adhesió voluntària al pla pilot ja s’ha tancat i només s’hi han apuntat una desena de centres concertats, cap de públic. El rebuig és total, també pel que fa a la dotació extra de 60 milions perquè es considera que s’haurien de destinar a altres necessitats. Vera va explicar fa uns dies que els milions que no es destinin al pla pilot aniran cap a beques, transport o educació inclusiva.

L’OCB va presentar fa un mes un recurs al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) contra el pla Vera per intentar impedir que es comenci a aplicar a la primària a partir del curs que ve.