Arrenca la cursa per liderar la UE
Els líders dels 27 socis comencen a sospesar noms per als alts càrrecs i la primera cita clau serà el 17 de juny
El Parlament es constituirà al juliol i començarà una legislatura amb més conservadors i ultradretans
La presidència de l’eurocambra es vota al juliol i no se sap si continuarà en el càrrec Roberta Metsola
Els ultres es mantenen dividits en dos grups a la cambra, però amb proposta d’unió sobre la taula
Les eleccions al Parlament Europeu han estat el tret de sortida per a una altra cursa: la de la renovació dels alts càrrecs de lideratge de la Unió Europea (UE). Amb una clara victòria dels populars europeus en els comicis, que es mantenen com a primera força en l’hemicicle, ara es posa en marxa el calendari per renovar les institucions comunitàries. Seran uns mesos clau en què es decidirà el rumb polític del club comunitari els pròxims cinc anys.
Des de l’endemà dels comicis, ja es comença a escalfar la maquinària de les negociacions per renovar els lideratges de la Comissió Europea i el Consell Europeu i per decidir qui serà el cap de la diplomàcia europea. La intenció d’Ursula von der Leyen, va avançar la mateixa nit electoral un cop confirmada la victòria dels populars, és posar-se a buscar immediatament els suports necessaris per continuar al capdavant de la Comissió Europea.
L’alemanya ha allargat la mà a socialdemòcrates i liberals per revalidar una gran coalició en vista de l’avenç de l’extrema dreta, però durant la campanya ja va buscar la complicitat d’algunes forces ultres, principalment de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, a la recerca de suports. Ara caldrà veure, en cas de ser proposada pels 27 socis com a candidata de consens, quines aliances busca finalment la candidata popular per aconseguir el suport d’almenys 361 eurodiputats. Ja el 2019 a Von der Leyen li va anar de nou vots de diferència.
Renovació
Malgrat que el Parlament Europeu ha d’avalar tant sí com no la pròxima presidència de la Comissió Europea, els que tenen realment la clau són els caps d’estat i de govern de la UE. És per això que la primera cita important per saber si Von der Leyen té possibilitats de continuar al capdavant de l’executiu comunitari serà el 17 de juny, quan els líders faran un sopar informal en què es començaran a temptejar els noms per ocupar els alts càrrecs comunitaris. La intenció és que comencin a mostrar les seves cartes per aplanar el camí per a una decisió en la cimera que se celebrarà a finals de juny a Brussel·les.
Al Parlament Europeu, els grups es reuniran en les pròximes setmanes per elegir els seus líders. Els primers a fer-ho seran els populars europeus, el 18 de juny, i els últims, la ultradreta d’Identitat i Democràcia, el 3 de juliol. Els 720 eurodiputats electes celebraran el primer ple entre el 16 i el 19 de juliol a Estrasburg, una sessió que encara presidirà l’actual presidenta, Roberta Metsola, que no sap si repetirà en el càrrec.
De fet, la primera tasca de la nova cambra serà elegir la presidència, que es votarà en la mateixa sessió del juliol. Sobre el paper, el Parlament Europeu és sobirà per elegir la seva presidència, però a la pràctica és probable que es vegi influït en el repartiment d’alts càrrecs negociats pels líders dels 27 socis.
La nova eurocambra tindrà més representants conservadors i d’extrema dreta. Tot i guanyar en països clau com França i Itàlia i ser segona força a Alemanya, l’ascens dels ultres a la cambra no ha estat tan gran com s’esperava. Encara amb el recompte en marxa en alguns països, els Conservadors i Reformistes Europeus, on hi ha Germans d’Itàlia, Vox i Llei i Justícia, sumen ara quatre representants, fins als 73, i se situen com a quarta força a l’eurocambra. L’altre grup ultra, Identitat i Democràcia, on hi ha el Rassemblement National, incrementa en nou els representants, fins als 58.
Amb la intenció de traduir l’augment en vots en més pes al Parlament Europeu, Marine Le Pen ja ha proposat a Meloni fusionar els dos grups. La pilota és ara a la teulada de la primera ministra italiana, que ha de triar si continuar la tasca de tendir a la moderació a Brussel·les o sumar-se a altres forces ultra al Parlament Europeu.
En tot cas, és una suma que s’ha d’agafar amb pinces: l’operació no seria tan senzilla com sumar els eurodiputats dels dos grups, perquè algunes delegacions podrien no estar d’acord amb la unió. També hi ha una cinquantena d’eurodiputats d’extrema dreta que no estan adscrits a cap grup, entre els quals n’hi ha quinze d’Alternativa per a Alemanya, que abans formaven part d’Identitat i Democràcia, i deu del Fidesz, el partit del primer ministre hongarès, Viktor Orbán.
El calendari per a l’elecció dels nous càrrecs és encara incert. En la primera sessió de la nova eurocambra ja es podria votar la nominació del president de la Comissió Europea que proposin els estats, tot i que no es pot descartar que finalment es faci en el segon ple de la legislatura, que serà ja al setembre. En cas que la cambra rebutgés el candidat proposat, els 27 socis tindrien un mes per posar un altre nom sobre la taula.
La data de confirmació de la presidència de la Comissió Europea condicionarà el calendari de la Unió Europea fins a finals d’any. Un cop escollit president, els estats li han d’enviar propostes de candidats a comissari, que després han de passar un examen a les comissions parlamentàries corresponents al seu àmbit. La nova Comissió es posarà en marxa després d’aquests exàmens.
Per posar nom a aquests alts càrrecs, les pròximes setmanes a Brussel·les seran de maniobres per trobar equilibris geogràfics, polítics i de gènere per consensuar els que portaran el timó de la UE la pròxima legislatura.