Política
Pnina Sharvit Baruch
Exasessora del líder de l’exèrcit israelià en matèria de dret internacional
“A Israel es percep l’ONU com a part del problema”
“Israel no comet crims de guerra. Hi ha errors per por o inexperiència, però les morts civils no són morals, legals ni del nostre interès”
“Els comandants i els pilots protestaven per la democràcia abans de la guerra, així que no crec que matin civils intencionadament”
Ens enfrontem a un atac existencial per deslegitimar Israel i el seu dret a defensar-se
Fins al 2009 i durant sis anys, la israeliana Pnina Sharvit Baruch va ser la màxima responsable del compliment del dret internacional per part de l’exèrcit israelià. Ara investiga a l’Institut Nacional d’Estudis de Seguretat d’Israel. Atén El Punt Avui mentre diversos tribunals internacionals jutgen l’ofensiva israeliana a Gaza.
Com funciona la presa de decisions a l’exèrcit?
M’assegurava que els aspectes legals fossin sempre incorporats. Però no hi ha un assessor en cada decisió ni acompanyant els soldats sobre el terreny. Els comandants acaben aprenent les normes bàsiques d’un conflicte just. La decisió final recau sobre ells.
El naixement d’Israel no s’entén sense l’ONU. Creu que l’ONU està en contra d’Israel?
Crec que l’ONU està controlada per propalestins i per liberals d’extrema esquerra que no creuen que Israel tingui dret a existir. Francesca Albanese, ponent de drets humans als territoris palestins a l’ONU, gairebé celebra l’atac de Hamàs [del 7 d’octubre]. A Israel es percep l’ONU com a part del problema.
Israel demana al món que ignori els procediments internacionals contraris a l’actuació israeliana a Gaza. Hi ha qui diu que Israel destrueix l’ordre global que el va fer néixer. Què els diu?
Crec que Israel té dret a existir. Qui cregui en el dret a l’autodeterminació també ha de creure en el dret a l’autodeterminació dels jueus al seu país. No tot ha estat perfecte. Però Israel no comet crims de guerra, ni mata ni fa passar gana a civils intencionadament. L’indignant cas sud-africà diu que Israel vol destruir el poble palestí. Podríem fer-ho. Tenim els mitjans per fer-ho. Però s’està actuant amb compte. És Hamàs qui vol esborrar del mapa els jueus d’Israel.
Creu que el dret a existir i el dret a l’autodeterminació d’Israel fan els judicis internacionals menys acceptables?
Si actuen de manera justa, no hi hauria d’haver problema. El 2004, el Tribunal Penal Internacional (TPI) va emetre una advertència sobre el mur, que és una tanca de seguretat, però ni tan sols va mencionar que Israel era víctima d’atacs terroristes, que van ser el motiu per construir el mur. No s’hi pot confiar.
Diu que una sentència contrària a Israel seria una victòria dels enemics d’Israel. Els jutges del TPI ho haurien de tenir en compte?
Han de treballar amb els fets i les lleis. I desconfiar del que diu l’ONU. No es pot confiar en tot el que diuen els palestins. Des del 7 d’octubre que no tenim sensació de seguretat. Ens enfrontem a un atac existencial. I el que passa a la comunitat internacional és part d’aquest atac. No al TPI en concret, sinó en general, amb la idea de deslegitimar Israel i el seu dret a defensar-se.
Què va pensar en saber que el TPI considerava emetre ordres d’arrest contra líders israelians?
Han de fer la seva feina. Però Palestina no és un estat, així que es pot creure que no hi tenen autoritat. Israel no comet crims de guerra. Conec les operacions, els comandants i els pilots, que protestaven per la democràcia [contra l’anomenat “cop judicial”] mesos abans de la guerra, així que no crec que estiguin matant civils intencionadament.
Alguns líders israelians han fet declaracions molt dures. Em dirà que són oficials sense poder sobre l’exèrcit, però també hi ha hagut caps militars que reivindiquen bombardejar la Franja de Gaza indiscriminadament...
Tenim alguns ministres que són un problema. Però, com deies, no tenen control sobre l’exèrcit. Després, a Israel de vegades es diu que s’actuarà de manera indiscriminada i ho diuen en hebreu amb una expressió que significa que actuaran amb més força que els enemics per dissuadir-los, no que s’ataqui indiscriminadament. Segur que s’han comès errors, sigui per por dels soldats o per falta d’experiència. Però no són ordres. Les morts civils no són morals, legals ni del nostre interès, perquè s’utilitzaran en contra nostre.
El portaveu de l’exèrcit, Richard Hecht, admetia a l’octubre un atac al camp de refugiats de Jabalia. Ell no negava la xifra de 200 morts i justificava l’atac dient que s’apuntava contra un alt comandant. Entendria que algú dubtés de la proporcionalitat de l’atac?
He sentit l’entrevista i ell no diu que 200 persones hagin mort ni que això sigui proporcionat. Ell reconeix que ha estat un atac israelià i que apuntaven contra un alt comandant de Hamàs, que va ser assassinat, però diu que encara cal investigar les conseqüències de l’atac. No tot és clar. Com les xifres de l’ONU. Només es coneixen 24.000 morts confirmades [diu Sharvit Baruch el 14 de maig, quan el Ministeri de Sanitat a Gaza registra 35.173 morts] i 10.000 persones més que l’ONU sospita que podrien estar desaparegudes sota la runa. Però potser no són sota la runa. I d’aquestes 24.000, almenys 10.000 són homes, i milers més són nens, cosa que inclou persones de disset anys. Hamàs sempre sap quantes víctimes hi ha i diu 200 perquè no li importen les xifres. Així que no les sabem. Sempre es parla de “camp de refugiats”. No són refugiats que es van escapar la setmana passada. Aquesta gent és allà des del 1948. És on viuen. I se’ls anomena refugiats perquè no accepten el dret a existir d’Israel i ensenyen als nens que algun dia tornaran a Jaffa, Haifa, Acre o totes les regions d’Israel. No són refugiats, fa 75 anys que viuen allà.
Xifres i fets estan en disputa. Estaria d’acord que l’absència d’observadors impedirà establir i jutjar els fets? Israel sempre posarà en dubte les fonts palestines i el món no en té d’altres...
Sí, perquè Hamàs té interès a explicar les coses de certa manera i els palestins, també. Molts dels periodistes també són gazians i els treballadors de l’ONU són palestins o propalestins. I Israel dirà que ha atacat combatents encara que fossin civils. Però Israel és una democràcia. Hi ha israelians dient que Israel comet crims de guerra. Crec que pots confiar més en nosaltres que en Hamàs.
Related news
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.