Cinema
Els Gaudí, mirall d’una indústria en plena forma
‘Creatura’, ‘Saben aquell’ i ‘20.000 espècies d’abelles’ mantenen alt el nivell dels premis
La gala dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català se celebrarà aquest diumenge a les 22 h al CCIB
Berlín, Canes i Sant Sebastià han seleccionat i premiat els principals favorits de la 16a edició dels Gaudí
½La collita del cinema català dels tres darrers anys convida a l’optimisme, gairebé a l’eufòria. Fins i tot la influent revista nord-americana Variety diu que la indústria audiovisual catalana “és l’enveja d’altres regions d’arreu d’Europa”, arran d’èxits com ara Alcarràs i Això no és Suècia. La irrupció i consolidació d’un grapat de dones cineastes a la primera línia de la indústria ha contribuït a millorar-ne la difusió catalana i internacional, la connexió amb el públic i la collita de premis. Si fa dos anys els Gaudí van coronar Sis dies corrents, de Neus Ballús, i Libertad, de Clara Roquet, el 2023 va ser l’any d’Alcarràs, de Carla Simón, i Pacifiction, d’Albert Serra. Uns títols que es van passejar pels grans festivals europeus i van ser elogiats i premiats.
El cinema canvia molt d’una anyada a una altra. Es podria pensar que després de dos anys així la davallada és inevitable, però la festa continua. Aquest diumenge se celebrarà, de nou al CCIB del Fòrum, la gala de la XVI edició dels premis Gaudí, i les més nominades del 2024 han rebut ja guardons importants: Creatura va ser premiada a Canes; 20.000 espècies d’abelles, a la Berlinale; Saben aquell, als Feroz i els Sant Jordi; Un amor, a Donostia... No és estrany que aquests títols també dominin les nominacions dels Goya. I s’hi poden afegir encara més èxits: La sociedad de la nieve, de J.A. Bayona, i Robot dreams, de Pablo Berger, han aconseguit nominacions als Oscar. El dia de la foto de família dels nominats, el 19 de gener, vam poder parlar al Disseny Hub Barcelona amb alguns dels responsables de l’excepcional anyada del cinema català del 2023.
‘Creatura’ (15 nominacions)
Creatura és el segon llargmetratge dirigit per Elena Martín. Ella mateixa protagonitza aquesta història que posa damunt la taula el tema de la sexualitat infantil i femenina a través d’una dona que pateix un bloqueig en les relacions amb la seva parella. No hi ha un moment traumàtic que expliqui la “desconnexió amb el seu propi cos” de la protagonista, explica Elena Martín a El Punt Avui: “Jo crec que la sorpresa ve d’adonar-te que allò que creies que era normal potser és una mica tràgic. Estàs esperant que passi un fet més explícit que justifiqui el bloqueig que estem explicant, i et sorprèn perquè no apareix com un sol fet, sinó en forma de tot un recull d’experiències que totes hem viscut. Sorprèn el públic quan entén que això és prou greu per tenir dubtes, per sentir-te desconnectada del teu cos, per tenir por de tocar una part del teu cos... Són experiències tan integrades en la vida quotidiana que sorprèn que amb això n’hi hagi prou per tenir un malestar. Jo crec que això ha alliberat moltes persones.”
Creatura està nominada a millor pel·lícula, direcció, guió (Elena Martín i Clara Roquet), quatre categories d’interpretació (Oriol Pla, Clàudia Malagelada, Clara Segura i Àlex Brendemühl), música original (Clara Aguilar) i set apartats tècnics. Elena Martín valora amb molta satisfacció la trajectòria i recepció del film: “Estic molt contenta. Ara que soc a casa des del Nadal, estic fent una mica de recopilació de tot l’any, amb perspectiva, i la veritat és que em sento molt afortunada. Poder tenir una estrena tan bèstia a Canes i rebre-hi el premi, l’estrena nacional a Mallorca, l’estrena en cinemes i estar-hi molt més del que pensàvem... Estic molt emocionada perquè tot el procés ha anat reafirmant-nos en allò que volíem fer: parlar del desig i fer-ho sense pudor, tot i la incomoditat. Ens deien que costaria i la sensació ha estat totalment una altra.”
‘Saben aquell’ (13 nominacions)
David Trueba va tenir una certa reticència a abordar el projecte de Saben aquell, un film biogràfic sobre el popular còmic Eugenio, interpretat per David Verdaguer, centrat en la relació amb la seva dona Conchita (Carolina Yuste). A David Trueba li interessava només si podia fer la seva versió i la seva història. Quan va començar a documentar-se, es va adonar que darrere la imatge del còmic “hi havia una concatenació d’accidents i d’ironies del destí que han canviat completament la seva definició com a personatge”. I hi afegeix: “Jo crec que era una persona que no havia nascut per fer això [explicar acudits] i que els accidents de la seva vida el van portar a fer-ho. I això és molt interessant per explicar.”
És clar que no és l’únic que ho veu així. La pel·lícula, primer projecte beneficiat pels ajuts especials de la Generalitat a la VO catalana, ha obtingut un remarcable èxit de públic i de crítica, 13 nominacions als Gaudí i cinc als Goya. “És la primera vegada que estic nominat als Gaudí, i la primera vegada que vaig a la gala, estic molt content –explicava el director el dia de la foto de família, en un català fluid–. Sempre la veig per la televisió. Per mi és una sensació que t’han acollit bé, que t’han rebut com si fossis d’aquí, i que has fet una pel·lícula que has lluitat molt perquè es faci en català, perquè tingui l’autenticitat de les llengües originals.” No està nerviós per si acabarà guanyant: “Mai saps què passarà a la cerimònia. Encara que alguns companys meus es queixen quan ho dic, això és un joc i cal prendre’l com a tal, i no donar-li gaire rellevància.”
David Trueba subratlla que Saben aquell és la seva visió personal d’Eugenio: “Quan et planteges una pel·lícula d’un personatge real, si no trobes la pel·lícula que hi ha al darrere, la que tu vols fer, la visió que tu tens del personatge, no té cap sentit fer-la, perquè el personatge ja existeix i no necessita una pel·lícula.” Creu que la gent s’ha sorprès perquè “s’ha trobat una cosa que no esperava, amb una dimensió també emocional, en què el personatge de la Carolina Yuste és tan important com el d’Eugenio”. Està nominada a millor pel·lícula, direcció, guió adaptat (David Trueba i Albert Espinosa), tres categories d’interpretació (David Verdaguer, Carolina Yuste i Pedro Casablanc), música original (Andrea Motis) i sis apartats tècnics.
‘20.000 espècies d’abelles’ (9)
“Quan la veus acabada penses que pot tenir bona acollida del públic, però el que és difícil és tenir un impacte en l’audiència tan gran amb una pel·lícula d’aquesta temàtica, des d’aquest lloc, essent d’autor i artesanal.” La productora Valérie Delpierre, que ja ha triomfat amb pel·lícules com ara Estiu 1993 i Las niñas, aspira a nou premis Gaudí i és favorita en els Goya per 20.000 espècies d’abelles, producció catalana dirigida per Estibaliz Urresola que va ser premiada a Berlín. Aborda el complex tema de la identitat sexual d’un nen de 8 anys. Delpierre subratlla que la directora “ha sabut partir d’un tema molt delicat i recolzar-lo amb una història complexa; no només és una història sobre sexualitat, gairebé és una excusa per parlar d’un univers familiar en què molta gent ens podem sentir molts reflectits”. Creu que connecta amb el públic perquè “no aborda el tema des d’allò conflictiu, sinó des de l’empatia; la directora no t’obliga a posicionar-te, només et proposa una història d’una persona, no sobre un tema”. 20.000 espècies d’abelles aspira als premis a millor film en llengua no catalana, direcció novella i guió original (Estibaliz Urresola), dos intèrprets (Patricia López Arnaiz i Ane Gabarain) i quatre categories tècniques.
‘El mestre que va prometre el mar’ (6)
Igual que Valérie Delpierre, Tono Folguera ha guanyat uns quants premis: Alcarràs, Els dies que vindran, Suro, Libertad... Enguany aspira als Gaudí per Creatura i El mestre que va prometre el mar, dirigit per Patrícia Font, un èxit inesperat de públic (uns 260.000 espectadors) que aspira a sis premis Gaudí, inclosos els de millor pel·lícula, actor (Enric Auquer) i guió adaptat (Albert Val). “Teníem claríssim que tenia potencial, però patíem per la competència quan es va estrenar”, diu el productor. Confessa: “M’he colat en alguna sessió un dia random i quan veus que algú s’aixeca i insulta el capellà i els feixistes, i que al final aplaudeixen, t’adones que aquesta pel·lícula ha arribat a l’espectador d’una manera extraordinària; ha superat totes les expectatives que teníem.”
