tensió al caucas
Armènia desafia el Kremlin i ratifica l’Estatut de Roma, que permet detenir Putin
L’aprovació del tractat fundacional del Tribunal Penal Internacional respon a la inacció de Rússia davant l’amenaça militar de l’Azerbaidjan a l’Alt Karabakh
Armènia ha desafiat aquest dimarts el Kremlin en aprovar el seu Parlament l’Estatut de Roma, el tractat fundacional del Tribunal Penal Internacional (TPI), l’organisme amb seu a la Haia que el març passat va dictar una ordre d’arrest contra el president rus, Vladímir Putin, per suposats crims de guerra a Ucraïna.
L’Estatut de Roma ha estat aprovat per l’Assemblea Nacional armènia, controlada pel partit Contracte Civil del primer ministre, Nikol Pashinian, que acusa Rússia d’inacció davant l’amenaça militar de l’Azerbaidjan, que va el 19 de setembre passat va llançar una guerra llampec contra l’Alt Karabakh que va posar un punt final tràgic a l’històric conflicte entre armenis i azerbaidjanesos pel control d’aquesta regió situada al Caucas de població de majoria armènia.
La llei de ratificació del Tractat de Roma –signat per Armènia el 1998– va ser aprovada pel Parlament d’Erevan per 60 vots a favor i 22 en contra, i entrarà en vigor seixanta dies després de la seva promulgació.
Armènia va llançar el procés de ratificació a final de l’any passat després d’una nova “agressió de l’Azerbaidjan” contra l’Alt Karabakh el setembre de 2022, que va coincidir amb el deteriorament de les relacions amb el Kremlin.
“Vam registrar crims de guerra, casos de tortura i execucions extrajudicials durant l’atac. L’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva no va fer res tot i les seves obligacions. Rússia tampoc va fer res tot i els seus compromisos”, ha comentat a l’agència Efe Arusiak Dzhulakian, subcap del comitè de Legislació del Parlament armeni. La diputada oficialista ha destacat que la ratificació de l’estatut no és dirigida contra Rússia, sinó contra l’Azerbaidjan. L’oposició, que ha protagonitzat en les últimes dues setmanes protests contra el primer ministre Pashinian, s’ha negat a participar en el debat.
Amb la ratificació del tractat, Armènia se suma a la llarga llista de 123 països signants de l’Estatut de Roma als quals Putin no pot viatjar, fet que aquest any encara no ha fet, per por a ser detingut en virtut de l’ordre emesa el març passat pel Tribunal Penal Internacional, informa Efe.
Von der Leyen: El món és més petit per a Putin pel risc d’arrest a Armènia
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit aquest dimarts que el “món s’està fent més petit” per al president rus, Vladímir Putin, després que Armènia ratifiqués el tractat de la Cort Penal Internacional (CPI) i se sumés als països que poden detenir al líder del Kremlin.
“El món s’està fent més petit per a l’autòcrata del Kremlin”, ha dit Von der Leyen, en referència a Putin, en un missatge en la xarxa social X (abans Twitter).
El Parlament armeni ha ratificat avui l’Estatut de Roma, el tractat fundacional de la CPI, i ha obert així la porta a un possible arrest de Putin en el seu territori.
La cort, amb seu a la Haia, va dictar el març passat una ordre internacional d’arrest contra el líder rus per considerar-ho responsable de cometre crims de guerra per la deportació il·legal de nens d’Ucraïna a Rússia.
