política
La CE ha “pres nota” de l’informe d’Europol que vincula independentisme amb violència
La comissària d’Interior assegura que la Comissió “segueix de prop “ totes les formes “d’extremisme violent”
El conseller Elena demana explicacions a Marlaska sobre la informació proporcionada per l’Estat
La Comissió Europea ha “pres nota” de l’esment dels extremistes d’esquerra i dels grups independentistes “violents” catalans i bascos en l’últim informe d’Europol sobre la situació i les tendències del terrorisme a la UE. Així ho ha expressat la comissària europea d’Interior, Yulva Johansson, que ha assegurat que la Comissió “segueix de prop” tot el relacionat amb l’extremisme violent.
Aquestes paraules consten en un text datat el dilluns 1 d’agost, recollit per Efe, que respon a una pregunta parlamentària de l’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé. Johansson diu que Brussel·les “pren nota” de l’informe d’Europol, titulat Tendències i situació del terrorisme de la UE 2023, “que informa sobre la delineació sovint poc clara entre els extremistes d’esquerra i els separatistes al País Basc i Catalunya (...) en particular en termes de les motivacions dels atacs”.
La comissària afegeix que l’informe també apunta que “les narratives combinen el separatisme amb visions d’extrema esquerra” i que se centren “en missatges contra l’Estat espanyol i les seves institucions”. Arran d’aquestes informacions, Johansson assegura: “La Comissió segueix atentament tots els esdeveniments relacionats amb totes les formes d’extremisme violent i inicia accions, dins de l’àmbit de les seves competències, quan cal”.
L’informe d’Europol del 12 de juliol passat, inclou un apartat relatiu al que anomena “etnonacionalisme i terrorisme separatista”, i afirma que els grups independentistes catalans i bascos són actualment els més “actius i violents” dins de l’escena separatista espanyola.
No obstant això, la comissària d’Interior ha replicat a l’eurodiputat de Vox que per incloure aquests grups a la llista d’organitzacions terroristes de la UE caldria que plantegés el tema una autoritat estatal i que els països ho acordessin “en una decisió unànime del Consell d’Europa”.
En aquest sentit, la responsable comunitària d’Interior explica que Brussel·les ja dóna suport a una iniciativa de “col·laboració basada en projectes” sobre l’extremisme antisistema i antigovernamental en què participa l’Estat espanyol, entre d’altres països.
En la seva intervenció, Buxadé havia apel·lat a l’informe d’Europol per instar Brussel·les a incloure l’independentisme com una de “les principals amenaces terroristes a la UE”, entre les quals hi ha el gihadisme. El representant de Vox havia aprofitat també per criticar la “facilitat” amb que el govern de Pedro Sánchez arriba a acords “amb els partits separatistes”.
Respostes catalanes
Atès que l’informe d’Europol s’elabora amb dades proporcionades per les autoritats espanyoles, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha considerat “d’extrema gravetat” la informació facilitada per l’Estat i “una ofensa” a centenars de milers de ciutadans que volen “decidir a les urnes el futur polític dels seus països respectius”. En una carta adreçada al ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, Elena demana explicacions urgents sobre el que s’ha comunicat a Europol perquè elabori el seu informe.
Elena ha reclamat conèixer quins filtres interns ha passat i si el mateix ministre Marlaska o altres òrgans del ministeri en tenien constància. El conseller afirma que “si és així, i davant la gravetat de les informacions transmeses a Europol, és necessària l’assumpció de responsabilitats.”
Fa pocs dies, a més, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, ja va enviar una carta a la directora executiva de l’Europol, Catherine De Bolle, per demanar-li explicacions arran de l’informe sobre terrorisme. Feliu va demanar que Europol retiri aquests “continguts criminalitzadors” sobre el moviment independentista català, en remarca el “caràcter no violent” i defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya “a través de vies democràtiques i iniciatives protegides dins del marc dels drets de llibertat d’associació, d’expressió i participació política”.
L’entitat també ha reclamat tenir accés a “la informació facilitada per les autoritats espanyoles, i considera “preocupant” la “tendència” de l’Estat “d’utilitzar el terrorisme per deslegitimar, silenciar i perseguir la dissidència política democràtica”.
