Querella penal del veïns al govern i Holcim per la cimentera de Montcada
L’executiu va concedir una autorització ambiental de l’activitat quan diverses sentències anul·laven les anteriors i n’ordenava el tancament
Nou capítol en el litigi que els veïns del barri de Can Sant Joan de Montcada i Reixac mantenen des de fa dècades amb la planta cimentera de Holcim, antiga Lafarge, ubicada al municipi des del 1917. Després que el govern aprovés una nova autorització ambiental el 9 de març, tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Tribunal Suprem (TS) anul·lés les del 2008 i el 2013 i n’ordenaven el tancament, el col·lectiu veïnal ha decidir presentar una querella penal contra el govern i l’empresa per prevaricació i per delictes contra el medi ambient.
Els veïns lamenten que després de sis sentències de nul·litat dels tribunals consideri que “és com si res hagués passat. Que legalment es segueix estant com al 2008”, continuant amb el mateix expedient basat en informes de contaminació de la mateixa empresa que tenen més de dotze anys. Per això creuen que l’executiu està volent “menysprear el risc de càncer, la contaminació del sòl, o que l’Ajuntament insisteixi en que l’impacta acústic és greu”, com va acreditar amb un informe desfavorable.
El col·lectiu va presentar el desembre passat més de 1.500 firmes a la conselleria d’Acció Climàtica quan van emetre una resolució provisional favorable per la fabricació de ciment i de clínquer en forns rotatoris.
El departament va argumentar aleshores que els recursos interposats assenyalaven problemes administratius en la tramitació i que la companyia reunia les garanties ambientals exigides. Holcim va presentar la sol·licitud per renovar l’autorització el 3 de març de 2021, després de l’anul·lació de les autoritzacions ambientals prèvies per sentència judicial, assegurant que eren per errors administratius que “no han posat en dubte en tots aquests anys el comportament ambiental de la cimentera”.
“El procediment ha estat el més estricte previst a la normativa”, van apuntar des d’Acció Climàtica aleshores a l’agència ACN. Asseguraven que s’havia realitzat una verificació formal de la documentació i s’havia constatat que no hi havia cap nou instrument de planejament urbanístic que afecés la parcel·la. L’Ajuntament, segons detallen les mateixes fonts, no havia emès informes en l’àmbit de les seves competències.
En aquell moment la UGT també va rebre amb satisfacció la concessió de l’autorització ambiental que permetia garatir 300 llocs de feina.
