Les claus de la llei
Les 721 rebaixes de penes i 74 excarceracions d’agressors no són majoria
El TSJC ha rebaixat les cinc sentències que ha revisat
Només en 7 de les 31 audiències que faciliten dades són més les rebaixes que les condemnes mantingudes, entre aquestes la de Lleida (12 de rebaixades i 8 de mantingudes)
La llei integral de llibertat sexual (“només sí és sí”) és la llei bandera d’Igualtat i viu un sotrac d’incerteses.
Per què no abús i violació?
El motiu de la llei era evitar que mai més uns jutges rebaixessin a abús una violació com la dels cinc de La Manada en els Sanfermines del 2016 a Pamplona. Es posava fi a la distinció entre abús i violació vigent al Codi Penal del 1995 i s’unificava tot sota el títol agressió. El juliol del 2019, el Tribunal Suprem va corregir el tribunal navarrès i va elevar les penes de La Manada de 9 a 15 anys per considerar el cas un delicte continuat de violació amb “una intimidació clara i suficient”. “No és admissible forçar el dret fins a extrems d’exigir a les víctimes actituds heroiques que inexorablement les conduiran a patir mals majors”, deia el TS. Simptomàticament, La Manada de Castelldefels es feia dir a WhatsApp La Manada 2.0 i tenia com a foto de grup els cinc agressors dels Sanfermines.
Com aplicar la llei en 150 dies?
721 revisions són la majoria?
Ningú va alertar del risc?
Com ho esmena ara el PSOE?
La ministra Pilar Llop no se sent autora de la llei –ho era Campo– però s’ha implicat en la correcció del PSOE. La proposició de llei amplia la forquilla de condemnes: deixa les penes com estan en el tipus general de l’article 178 del Codi Penal i hi afegeix una pena més alta “si l’agressió es comet emprant violència o intimidació”. El tipus general d’1 a 4 tornaria a ser d’1 a 5 i l’agressió amb penetració vaginal, anal o bucal passaria de 4 a 12 anys a ser de 6 a 12 anys. I un subtipus agreujat a l’article 179 apuja la mínima a 6 anys i es modifica l’article 180 per a violències extremes, violacions múltiples, relació de parentesc i ús d’armes. Com que s’introdueix de nou el factor de la violència o intimidació, Igualtat hi veu una involució i “el retorn al Codi Penal de La Manada” perquè només una de cada quatre dones que rep una violació té seqüeles en forma de talls o esgarrinxades (Macroenquesta de violència de gènere) i el focus en el consentiment volia evitar el que Adela Asúa anomena “calvari provatori” de la víctima.