conflicte bèl·lic a l’est d’europa
Putin llegirà el seu missatge més esperat 24 hores després de la visita de Biden a Kíiv
Aquest serà el primer discurs del mandatari en dos anys
El president rus no té cap victòria destacable per guarnir-lo
El president rus, Vladímir Putin, pronunciarà demà, dimarts, el seu primer missatge sobre l’estat de la nació des de l’inici fa gairebé un any –24 de febrer– de la campanya militar a Ucraïna.
La intervenció, que començarà al migdia (09.00 GMT) i es prolongarà durant una hora, estarà marcada sens dubte per la històrica visita d’avui, dilluns, a Ucraïna del president dels EUA, Joe Biden.
Putin, que va cancel·lar a la fi del passat any la conferència de premsa anual, no es dirigeix a totes dues cambres del Parlament rus des de l’abril de 2021.
Primer missatge en dos anys
Segons ha informat aquest dilluns el Kremlin, el president ha cancel·lat tots els seus actes públics per a preparar la seva al·locució i mantenir consultes amb membres del govern amb la finalitat de “comparar anotacions”.
“Per descomptat, en una etapa tan seriosa i complicada del nostre desenvolupament, de les nostres vides, tots esperen el missatge amb l’esperança d’escoltar una valoració sobre el que està ocorrent”, ha comentat a la televisió Dmitri Peskov, portaveu presidencial.
Putin donarà la seva opinió sobre la marxa de la campanya militar, la tibant situació internacional, els resultats de la gestió governamental i els plans de futur.
De moment hi ha un gran secretisme sobre el contingut del missatge, però s’espera que, al marge d’assumptes econòmics i polítiques socials, se centri en la intervenció militar i l’annexió al setembre passat de quatre regions ucraïneses: Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia.
“Tota la nostra vida ara gira entorn del tema de l’operació militar especial”, ha subratllat Peskov.
També s’espera que al·ludeixi a la presència de Biden avui a Kíiv i el dimarts a Varsòvia. I és que el Kremlin manté que a Ucraïna combat també amb l’OTAN.
Avís per a navegants de Biden
La visita de Biden ha agafat per sorpresa al Kremlin, al qual la Casa Blanca va comunicar els seus plans poc abans de l’arribada de Biden a Europa per a evitar incidents inesperats. De fet, a penes hi ha hagut reaccions oficials.
“Quan Putin va llançar la seva invasió fa gairebé un any, va pensar que Ucraïna era feble i Occident estava dividit. Va pensar que ens superaria, però estava totalment equivocat”, ha dit Biden, qui ha anunciat altres 500 milions de dòlars en municions d’artilleria, obusos i míssils Javelin, una arma portàtil dissenyada per a destruir tancs i altres vehicles pesants.
Biden també ha avançat que aquesta setmana imposarà noves sancions amb l’objectiu de colpejar a aquelles elits i companyies russes que estan ajudant el Kremlin a esquivar les sancions.
Zelenski, per part seva, ha assegurat que els Estats Units estan considerant subministrar a Ucraïna un tipus de míssils de llarg abast que fins ara no han estat enviats a Kíiv.
Però el principal missatge és que els EUA i els països europeus estan disposats a continuar fent costat militarment a Kíev i a augmentar la pressió sobre Moscou perquè renunciï a les seves ambicions imperialistes al país veí.
A més, Washington també va enviar un avís a la Xina, principal aliat del Kremlin, perquè no se li ocorri subministrar armament letal a Rússia, en vespra de l’arribada a Moscou del cap de la diplomàcia del gegant asiàtic, Wang Yi.
Sense victòries al seu haver per guarnir el seu parlament
Sense victòries al seu haver per guarnir el seu Un any després del començament de les hostilitats, Putin no pot presentar a l’Assemblea Federal grans victòries ni grans guanys territorials, a part de les reeixides en els primers de mesos de combats. Des de juliol de 2022, quan l’exèrcit rus va prendre el bastió de Lissitxansk, les tropes russes no han conquistat cap localitat ucraïnesa important. Entre els experts i bloguers russos condeix el pessimisme.
Putin ha canviat diverses vegades als comandants de les forces que combaten a Ucraïna fins que a l’inici de l’any va posar al capdavant del contingent al criticat cap de l’Estat Major, Valeri Guerásimov. Des de llavors, les coses no han millorat.
L’objectiu del Kremlin és apoderar-se del control de les quatre regions annexionades, encara que està molt lluny d’aconseguir el seu objectiu, especialment a Donetsk i en Kherson, on al novembre l’exèrcit es va retirar del terç nord d’aquesta regió meridional.
Els mercenaris de Wagner són els únics que han assolit algun èxit destacable en el front de Bakhmut, encara que els defensors ucraïnesos continuen resistint sis mesos després de l’inici de l’assalt.
L’esperada ofensiva general russa no acaba d’arribar i els tancs occidentals promesos a Kíiv estan molt a la vora.