XINA
La Xina publica un informe en què acusa l’“hegemonia” dels EUA de “perill mundial”
Pequín culpa Washington d’organitzar “revolucions de colors” o de llançar guerres per “promoure la democràcia”, mentre manté una “política de blocs” que “aviva el conflicte i la confrontació”
La Xina ha publicat avui un informe en què acusa els EUA d’usar múltiples mètodes per mantenir la seva “supremacia mundial”, cosa que considera un risc a nivell global, just quan les relacions entre els dos països viuen moments de tensió.
El ministeri d’Afers Estrangers del gegant asiàtic ha compartit aquest dilluns un document titulat ‘L’hegemonia nord-americana i els seus perills’, en què defensa que Washington “ha actuat amb més audàcia” des del final de les Guerres Mundials per “interferir en els assumptes interns d’altres països”.
La publicació consta de cinc punts desenvolupats en què s’analitza —des del prisma de Pequín— l’hegemonia política, militar, econòmica, tecnològica i cultural nord-americana al llarg de la història, en unes setmanes en què la “crisi dels globus” o les acusacions d’interferències a la guerra d’Ucraïna han tensat les relacions bilaterals.
La Cancelleria xinesa culpa els EUA d’organitzar “revolucions de colors” o de llançar guerres per “promoure la democràcia”, mentre manté una “política de blocs” que “aviva el conflicte i la confrontació”.
La Xina posa com a exemple les “interferències a compte de la ‘Nova doctrina Monroe’ a Llatinoamèrica, utilitzada per defensar el principi d’‘Amèrica per als americans’, però que segons les autoritats xineses representa l’“Amèrica per als Estats Units”.
L’informe cita un llibre de l’exsecretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, en què el polític va revelar que el país nord-americà “havia planejat intervenir a Veneçuela” per, entre altres aspectes, “forçar Maduro a arribar a un acord amb l’oposició” o “privar el país de la seva capacitat per vendre petroli o or per divisa estrangera”.
Aquestes acusacions van de la mà amb les d’“hegemonia militar”, en què enumeren els conflictes en què ha participat des de la seva independència el 1776.
El ministeri destaca que els EUA tenen un pressupost militar anual de 700.000 milions de dòlars, que abasta “el 40% del total del planeta” i “més que els 15 països que el segueixen combinats”.
Els següents a la llista, per aquest ordre, són la Xina, l’Índia, el Regne Unit i Rússia, segons el Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).
L’informe xinès també destaca que l’“hegemonia nord-americana a nivell econòmic” es va aconseguir després de crear-se diferents organitzacions per “formar el sistema monetari internacional al voltant del dòlar”, cosa que és “la principal font d’inestabilitat i incertesa a l’economia mundial”.
Així mateix, es defensa que durant la pandèmia els EUA “van injectar bilions de dòlars al mercat global”, cosa que va provocar que es depreciessin altres divises i “un gran nombre de països en desenvolupament es veiessin afectats per una alta inflació”.
En l’àmbit tecnològic, la Xina va ressaltar que els EUA “busquen dissuadir el desenvolupament científic” d’altres països “exercint un monopoli i restriccions en camps d’alta tecnologia”.
Alhora, considera que l’“expansió global” de la cultura nord-americana és una part essencial de la seva “estratègia exterior”, i insta els EUA a “examinar de manera crítica” les seves accions, a més d’abandonar l’“arrogància i el prejudici” i les seves “pràctiques hegemòniques i d’intimidació”.
Aquest informe és un capítol més de les desavinences entre les dues principals potències, protagonistes d’enfrontaments econòmics i diplomàtics recents a diverses àrees, com la situació de Taiwan o les sancions comercials i tecnològiques imposades per tots dos.
