comissió europea
La Comissió Europea proposa que l’hidrogen produït a partir d’energia nuclear es consideri “verd”
La mesura satisfà les demandes de França, que havia supeditat la viabilitat de l’H2Med a aquesta decisió
La Comissió Europea ha proposat aquest dilluns que l’hidrogen produït a partir d’energia nuclear –també anomenat hidrogen rosa– tingui l’etiqueta de “verd”.
En dos documents publicats aquest dilluns, l’executiu comunitari ha detallat les regles per establir les condicions per les quals l’hidrogen i els seus derivats poden ser qualificats de “combustibles renovables d’origen no biològic”.
Per la Comissió, pot considerar-se hidrogen baix en carboni aquell que produeixi emissions almenys un 70% inferiors als gasos d’efectes hivernacle. A la pràctica, aquesta definició encaixa amb l’hidrogen rosa i satisfà les demandes de França, que havia supeditat la viabilitat de l’H2Med –el conducte que ha de transportar hidrogen entre Barcelona i Marsella– a aquesta decisió.
La proposta, doncs, obre la porta a què l’hidrogen rosa sigui un dels sectors que es vulguin impulsar des de Brussel·les per accelerar la transició energètica. La decisió està emmarcada dins el pla REPowerEU, que té com a objectiu posar fi a la dependència que té la Unió Europea dels combustibles fòssils russos.
Per la Comissió, l’hidrogen es presenta com l’alternativa a aquest problema. En aquest sentit, el pla fixa que el sector energètic de la UE produeixi deu milions de tones i importi deu milions de dones més d’hidrogen renovable abans de cara al 2030.
Les propostes s’enviaran ara al Parlament Europeu i al Consell perquè siguin aprovades. Ambdues institucions disposen de dos mesos per acceptar o rebutjar els textos, sense possibilitat d’introduir-hi modificacions.
França no construirà el conducte Barcelona-Marsella sense hidrogen nuclear
França s’ha reafirmat aquest dilluns en el pols amb Espanya i amb Alemanya sobre el reconeixement com a verd de l’hidrogen produït amb electricitat de les seves centrals nuclears, i ha avisat que si no és així no es construirà l’hidroducte que hauria de connectar Barcelona amb Marsella i després continuar cap a Alemanya.
Fonts del Ministeri francès de la Transició Ecològica han dit estar “extremadament preocupats” per la marxa de les negociacions europees sobre la integració o no de l’hidrogen generat amb electricitat nuclear en els objectius d’hidrogen renovable, davant les reticències d’Espanya i Alemanya.
Encara que, d’una banda, les fonts han assegurat que França defensa l’hidroducte Barcelona-Marsella i d’aquí amb Alemanya per a donar una major connexió energètica de la península Ibèrica amb la resta d’Europa, van puntualitzar que aquest projecte està condicionat a la “realitat física” que perquè tingui sentit cal produir hidrogen.
En el centre de la discòrdia estan les negociacions per al projecte de directiva europea sobre les energies renovables XARXA III, que planteja fixar l’objectiu que el 42% de l’hidrogen utilitzat en la indústria en l’horitzó de 2030 es produeixi amb energies renovables i el 60% en 2035, quan ara suposa menys del 5%.
A França, on al voltant del 70% de la seva electricitat és d’origen nuclear, el president, Emmanuel Macron, està fent una aposta molt forta per aquesta tecnologia, ja que preveu prolongar la vida dels reactors actuals almenys fins als 60 anys i construir almenys mitja dotzena més, el primer dels quals entraria en servei en una quinzena d’anys. Per això, Macron està pressionant perquè l’hidrogen que es pugui generar amb aquesta electricitat nuclear no vagi al mateix sac que la produïda amb combustibles fòssils a l’hora del càlcul d’aquests objectius europeus d’hidrogen renovable.
