UNIÓ EUROPEA
La CE descarta que l’eurozona entri en recessió tècnica
Eleva fins al 0,9% la previsió de creixement del PIB el 2023, sis dècimes més respecte les últimes estimacions
La inflació es moderarà fins al 5,6 %, una taxa inferior al que s’esperava
L’Estat espanyol registrarà l’augment més gran del PIB entre les grans economies europees
La Comissió Europea ha millorat les previsions de creixement econòmic de cara als pròxims anys i descarta que l’eurozona entri en recessió tècnica, un escenari que havia dibuixat en el seu darrer pronòstic el novembre passat.
L’executiu comunitari ha elevat aquest dilluns fins al 0,9 % la previsió de creixement del PIB de l’eurozona el 2023, una millora de sis dècimes respecte a les seves últimes estimacions per a un exercici en què la inflació es moderarà fins al 5,6 %, una taxa inferior al que s’esperava amb anterioritat.
L’Estat espanyol registrarà aquest any l’augment més gran del PIB entre les grans economies europees, per davant d’Alemanya (0,2 %), l’Estat francès (0,6 %), Itàlia (0,8 %) i els Països Baixos (0,9 %) i per sobre del conjunt de la zona de l’euro, que creixerà un 0,9 %, també més del que s’esperava fa uns mesos.
La previsió de l’Executiu comunitari és, tot i així, més pessimista que la del govern espanyol, que anticipa un creixement del 2,1 % aquest 2023.
De forma paral·lela, l’Executiu comunitari preveu que l’activitat econòmica al conjunt de la Unió Europea (UE) s’expandeixi un 0,8 % aquest any, cinc dècimes més del que havia calculat a la tardor, i una pujada dels preus del 6,4% davant del 7% que projectava fa tres mesos.
Les noves previsions de Brussel·les, presentades en una roda de premsa pel comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, reflecteixen així que l’economia europea va esquivar la recessió el quart trimestre del 2022 “malgrat les circumstàncies negatives excepcionals”, però adverteix que encara hi ha regs a la baixa que poden tornar a torçar les expectatives.
“L’economia europea ha entrat en aquest any amb un estat de salut millor del que s’esperava i llesta per evitar la recessió”, ha resumit l’italià, per després destacar que el club europeu va tancar l’any passat amb una expansió econòmica superior a les dels Estats Units i Xina.
En particular, Brussel·les subratlla com un dels principals factors positius la caiguda dels preus energètics fins a “nivells fins i tot inferiors als d’abans de la guerra” gràcies a la “continua diversificació de les fonts de subministrament” i la “forta disminució” del consum.
També destaquen la solidesa del mercat laboral amb una taxa de desocupació que es mantenia a finals de l’any passat en el mínim històric del 6,1% després de tancar el 2022 amb una expansió del PIB del 3,5% tant a la l’eurozona com al bloc en conjunt.
Així, les noves projeccions apunten a un creixement econòmic aquest any del 0,9 % als països de l’euro i del 0,8 % als Vint-i-set, per després accelerar fins a l’1,5 % i l’1,6 % el 2024.
Tot i així, la institució adverteix que els “vents de cara” són “forts” perquè ciutadans i empreses “encara s’enfronten a elevats costos energètics i la inflació subjacent (que exclou l’energia i els aliments per ser més volàtils) seguia creixent al gener erosionant encara més el poder adquisitiu de les llars”.
“Com que persisteixen les pressions inflacionàries, s’espera que continuï una (política) monetària restrictiva, afectant l’activitat empresarial i impedint les inversions”, avisa la Comissió, que tot i així afegeix que la inflació sembla haver superat el seu pic després de tres mesos consecutius moderant-se”.
De fet, l’Executiu comunitari dibuixa un escenari de descens gradual de la inflació en els propers dos anys, situant-se al 5,6 % a l’eurozona i al 6,4 % a la UE al tancament d’aquest exercici (gairebé tres punts menys que la inflació mitjana del 2022 en ambdós casos).
Continuarà amb aquesta tònica a la baixa al llarg del 2024, quan Brussel·les preveu que l’increment dels preus es redueixi al 2,5 % i el 2,8 % respectivament, i a només unes dècimes per sobre de l’objectiu a mitjà termini del 2 % que compon el mandat del Banc Central Europeu.
Irlanda liderarà el creixement econòmic d’aquest any, amb una expansió del 4,9%, seguit de Malta (3,1%), Romania (2,5%), Luxemburg (1,7%), Xipre (1,6%) ), Eslovàquia (1,5 %), l’Estat espanyol i Bulgària (1,4 %), Grècia i Croàcia (1,2 %), Portugal i Eslovènia (1 %) i els Països Baixos (0,9 %).
Itàlia i Bèlgica tindran un creixement en línia amb la mitjana comunitària del 0,8%, mentre que Hongria (0,6%), Àustria (0,5%), Polònia (0,4%), Lituània (0,3%) ), Alemanya i Finlàndia (0,2 %) i Estònia, Letònia, República Txeca i Dinamarca (0,1 %).
Suècia serà l’únic país del club comunitari que tancarà aquest any amb una contracció del 0,8%.