L’FMI empitjora les perspectives de creixement de l’Estat espanyol

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat en dues dècimes les perspectives de creixement de l’eurozona per a aquest any i ha augmentat les de gairebé totes les principals economies de la regió excepte l’Estat espanyol, que creixerà una dècima menys del que s’esperava.

L’organisme ha presentat aquest dilluns les seves últimes perspectives de creixement global i assenyala que l’Estat espanyol és l’única de les quatre economies principals (les úniques que detalla l’FMI) que empitjora la seva previsió, tot i que continuarà sent la que més creixi, l’1,1% el 2023 (una dècima menys del calculat a l’octubre) i el 2,4 % el 2024 (dues dècimes menys).

El seu creixement del 2022 ha estat millorat considerablement fins al 5,2 %, sis dècimes més del que s’estimava prèviament.

Aquesta xifra és menor a l’oferta pel govern, que va anunciar la setmana passada que l’economia espanyola va tancar el 2022 amb un creixement del 5,5%, la mateixa taxa que l’exercici anterior, tot i que totes les previsions apuntaven a una desacceleració de l’economia a causa d’un context de gran incertesa marcat per la guerra a Ucraïna.

La dada, ha explicat en una trobada amb mitjans la subdirectora del Departament de Recerca del Fons, Petya Koeva, no ha estat tinguda en compte per a les previsions del 2023, que avisen d’una forta caiguda de l’economia espanyola: “Estic segura que els nostres companys ho miraran de prop i ho tindrem en compte quan es faci la propera previsió que tenim per a l’Estat espanyol, ha destacat.

Pel que fa a l’eurozona, creixerà de mitjana el 0,7% el 2023, dues dècimes més del que va pronosticar l’octubre passat l’FMI, i augmentarà l’1,6% el 2024, dues dècimes menys.

També ha ajustat a l’alça el creixement de l’any passat, fins al 3,5%, quatre dècimes més que el càlcul presentat a l’octubre a les reunions anuals del fons i del Banc Mundial.

La millora, assenyala l’FMI a l’informe, és reflex dels efectes de les fortes pujades de tipus d’interès per part del Banc Central Europeu i que els preus majoristes d’energia estan més baixos del que s’esperava en haver emmagatzemat prou gas perquè l’escassetat sigui poc probable aquest hivern.

També es deu a les polítiques fiscals i socials portades a terme pels governs, com ara els controls de preus de l’energia o les transferències d’efectiu.

La Unió ha aportat al voltant de l’1,2% del seu PIB (del cost pressupostari net) a les llars i les empreses afectades per la crisi energètica, recorda l’FMI.

Amb les noves previsions de l’FMI, Itàlia i Alemanya no registrarien números vermells aquest any, com estava previst. Itàlia creixerà el 0,6%, vuit dècimes més del que s’ha estimat abans, i Alemanya el 0,1%, quatre dècimes més.

Les previsions per a l’Estat francès no han canviat i aquest any creixerà el 0,7%, mentre que el 2024 es recuperarà fins a l’1,6%, igual que Alemanya (1,4%) i, en menor mesura, Itàlia (0,9%) .

Fora de la Unió Europea destaca el Regne Unit que, tindrà un decreixement del -0,6% el 2023, amb una revisió a la baixa de nou dècimes respecte a l’octubre, reflex de polítiques fiscals i monetàries i condicions financeres més estrictes i dels preus al detall de l’energia encara alts, que pesen sobre l’economia domèstica.

La possible escalada de la guerra a Ucraïna continua sent una font important de vulnerabilitat, particularment per a Europa.

Així, tot i que aquest any els preus del gas són inferiors als previstos, ja que Europa ha emmagatzemat prou gas perquè l’escassetat sigui poc probable aquest hivern, tornar a omplir l’emmagatzematge amb fluxos russos molt disminuïts abans de l’hivern vinent serà un desafiament.

L’FMI també ha ajustat les seves perspectives de creixement per a Rússia i les ha pujat considerablement. Així, l’economia russa creixerà el 2023 el 0,3 %, 2,6 punts més del que s’estimava, i el 2024 el 2,1, sis dècimes més.

Això s’explica, ha assenyalat el director d’investigació del Fons Monetari Internacional (FMI), Pierre-Olivier Gourinchas, perquè els seus ingressos per exportacions al llarg de l’any passat, i fins i tot fins ara, continuen sent força alts, malgrat els límits imposats, tot i que hi ha molta incertesa al voltant d’això.

En segon lloc, hi va haver un fort estímul fiscal a Rússia l’any passat. Rússia ha estat suspenent les regles fiscals i expandint la despesa fiscal, i això també ha ajudat a donar suport a l’activitat econòmica, ha afegit.