Buscant contra rellotge

Equips de rescat vinguts des d’arreu del món tre­ballen al límit de les seves ca­pac­i­tats es­cu­rant les dar­reres hores del que els ex­perts con­sid­eren pos­si­ble. Més de 48 hores després del ter­ratrèmol, mil­ers de su­per­vivents con­tin­u­aven de­sem­parats i de­sate­sos men­tre el re­compte de víctimes mor­tals con­ver­tia el ter­ratrèmol de dil­luns, d’una in­ten­si­tat de 7,8 graus, en la pitjor catàstrofe del plan­eta ocor­reguda des del 2011, quan un tsunami al Japó va matar 20.000 per­sones.

El pres­i­dent turc, Recep Tayyip Er­do­gan, es va de­splaçar a Kahra­man­maras, la ciu­tat de l’epi­cen­tre del cat­a­clisme, i va recórrer el mu­nicipi, on ara es propaguen les ten­des de cam­pa­nya on els su­per­vivents s’am­aguen del clima ad­vers i glaçat. Amb el de­sas­tre da­vant dels seus ulls, Er­do­gan va in­for­mar que la xifra de víctimes mor­tals al país su­per­ava les 8.500, i va ad­me­tre que la re­sposta gov­er­na­men­tal per pal·liar els efectes de la catàstrofe havia fet tard i curt.

Er­do­gan, que en les elec­cions pres­i­den­cials del maig s’hi juga la su­per­vivència política, va garan­tir que “ningú” seria “aban­do­nat als car­rers”. Moltes per­sones a la franja sud de Turquia con­tin­u­aven pas­sant les hores al ras patint fred i fam, so­vint palplan­tades da­vant dels ed­i­fi­cis on tenen éssers es­ti­mats en­ter­rats, es­per­ant que algú els ajudi. Per ara, les au­tori­tats turques diuen haver mo­bil­itzat 60.000 pro­fes­sion­als, que han ex­tret més de 8.000 per­sones de sota la runa. El nom­bre total de víctimes mor­tals entre Turquia i Síria su­pera ja els 12.000.

“Els equips de rescat van fer molt tard”, lamenta en Selo en de­clara­cions a El Punt Avui. Aquest jove turc, nat­ural de la ciu­tat d’Alexan­dria, un mu­nicipi al sud-est de Turquia entre la fron­tera amb Síria i el Mediter­rani, té un amic sota la runa que en­cara no ha estat rescatat. “La gent mira de dormir als cotxes, es­per­ant que algú els ajudi a rescatar les seves mares, les seves ger­manes, els seus amics…”, ex­plica el turc. Diu que el gov­ern mira de recol·locar els su­per­vivents en ho­tels que ac­ullen de franc les per­sones que ho ne­ces­siten, però hi afegeix que la de­strossa de car­reteres i aero­ports de la zona di­fi­culta la re­sposta hu­manitària.

Equips de rescat provi­nents d’una trentena de països es posaven ahir a tre­bal­lar con­jun­ta­ment amb els equips lo­cals, però con­tin­u­ava sent in­su­fi­cient per aten­dre els mil­ers d’ed­i­fi­cis en­sor­rats a les dues ban­des de la fron­tera tur­cosiri­ana. La fines­tra d’opor­tu­ni­tat per tro­bar cos­sos amb vida s’es­gota: “Les primeres 72 hores són crítiques, perquè l’estat de les per­sones atra­pades i ferides es de­te­ri­ora de pressa i pot es­de­venir fatal si no són rescatades i ate­ses mèdica­ment”, ex­pli­cava a la premsa Steven Godby, ex­pert en riscos nat­u­rals a la Uni­ver­si­tat de Not­ting­ham Trent, a Anglaterra.

Pel que fa a Síria, l’ONU va anun­ciar ahir que es­tava “es­tu­di­ant totes les pos­si­bil­i­tats” per fer ar­ribar su­port hu­man­i­tari al nord-oest del país, única part no con­tro­lada pel règim. El co­mu­ni­cat sem­blava una re­sposta a la protesta pública que hores abans havia fet Raed al-Saleh, cap dels Cas­cos Blancs siri­ans: “Entre la catàstrofe, els esforços de rescat du­rant més de quar­anta hores i els mil­ers de víctimes atra­pades sota la runa, no hi ha hagut cap tipus de co­mu­ni­cació des de l’ONU per val­o­rar la situació i de­ter­mi­nar les ne­ces­si­tats dels equips de rescat. Les in­sti­tu­cions de l’ONU hau­rien de ser im­par­cials”, deia en un mis­satge al sec­re­tari gen­eral, António Guter­res.