El Suprem avala revisar les penes després de la llei del només sí és sí

El Tribunal Suprem (TS) espanyol ha conclòs que la revisió de les penes en els supòsits de delictes sexuals és “obligatòria” després de l’entrada en vigor de la Llei de garantia integral de la llibertat sexual, més coneguda com a la del només sí és sí, en ser aquesta una legislació “més beneficiosa” i cal aplicar la retroactivitat de la llei penal més favorable al reu.

La Sala Penal del Suprem ha fet aquest dimecres pública la sentència –que ja va avançar el passat 29 de novembre– on fixa en nou anys la condemna contra dos exjugadors de l’Arandina Club de Futbol per agredir sexualment el 2017 una menor. L’alt tribunal imposa una pena un any menor de la que demanava la fiscalia, en entendre que cal aplicar la norma més favorable que és la llei del només sí és sí.

El Suprem estima el recurs del fiscal a l’hora d’eliminar l’atenuant sobre la proximitat d’edat entre els agressors i la víctima que havia aplicat el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, però no imposa als acusats els deu anys que havia sol·licitat el ministeri públic perquè la nova llei permet imposar nou anys.

En aquest sentit, el TS argumenta que “l’acomodació de la pena al nou text penal després de la LO 10/2022 és obligatòria per aplicar-se la retroactivitat de la llei penal més favorable al reu en virtut de llei posterior més beneficiosa, aplicant l’article 22 del Codi Penal, com en aquest cas ha ocorregut”.

Els magistrats assenyalen que cal aplicar aquest “procés de revisió de penes” no només a les que es trobin ara “en fase d’execució” sinó també les que estiguin en el tràmit de “dictat de sentència”,  “o bé en plena terminació del judici oral” o també “en virtut d’una resolució de recurs d’apel·lació o de recurs de cassació”, per valorar si la pena a imposar pot ser “més beneficiosa” en virtut de la nova llei.

En el cas de l’Arandina conclou que “la pena ara imposada és el resultat d’ajustar la proporcionalitat de la culpabilitat a la penalitat imposable” amb la nova normativa. En aquest cas, la sentència remarca que la pena mínima imposable és ara de nou anys quan abans era de deu.

En un pla més tècnic, el Suprem explica que amb la nova regulació els fets comesos són constitutius d’un delicte d’agressió sexual a menor de 16 anys amb accés carnal. Amb l’anterior normativa, l’arc de pena per aquest delicte anava dels 8 als 12 de presó, és a dir, de 10 a 12 en la franja superior, i ara aquesta pena té un arc d’entre 6 i 12 anys, per tant la meitat superior és de 9 a 12 anys.

Diu el Suprem que la fiscalia va plantejar instar la pena mínima en el seu moment aplicable per la gravetat de la pena, que aleshores era de 10 anys, però ara la part baixa de la meitat superior se situa en els 9 anys, que és la que decideix aplicar la Sala “per ser aquesta ara la mínima imposable i més beneficiosa al reu”. Els magistrats ressalten que “la pena que ara correspon després de la LO 10/2022 (...) és un any inferior de presó a la que hagués correspost amb el text de la norma anterior”.

La sentència inclou un vot particular del magistrat Ángel Luis Hurtado, que entén que s’hauria de mantenir l’atenuant per la proximitat d’edat entre els encausats i la víctima, si bé coincideix amb els seus companys en què cal aplicar la nova regulació per ser més avantatjosa per al reu.

El TS adverteix que “a partir d’aquí, si el legislador ha decidit devaluar el retret penal d’una conducta, no sembla coherent amb això que es busquin fórmules per esquivar la seva voluntat, de manera que el reu continuï patint unes conseqüències que no estan d’acord amb aquesta nova norma”. “Per pur mandat legal, el procedent haurà de ser la seva adaptació a ella [la nova llei], i per raons de proporcionalitat individualitzar la pena que correspongui amb conformitat al nou marc penològic, si aquest és més favorable”.