El Suprem eleva a 9 anys les penes del cas Arandina però avisa que amb la llei anterior hauria estat un any superior

El Tribunal Suprem (TS) espanyol ha elevat a nou anys de presó la condemna contra dos exjugadors de l’Arandina Club de Futbol que el 2017 van agredir sexualment una menor. En la seva sentència l’alt tribunal es pronuncia per primera vegada sobre l’aplicació de la llei del només sí és sí.

En un comunicat on no facilita la sentència, la Sala Penal avança que ha estimat el recurs de la fiscalia i ha elimina l’atenuant sobre la proximitat d’edat entre els acusats i la víctima que havia aplicat el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, amb la qual cosa la pena s’eleva a 9 anys. Al mateix temps, adverteix que si no estigués en vigor la la nova Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual la pena que hauria imposat hauria estat d’un any més, 10 anys, tal com que sol·licitava el fiscal. Els magistrats entenen que cal aplicar la norma més favorable al reu, que en aquest cas és l’anomenada llei del només sí és sí.

Aquesta és la primera decisió del Suprem en la que analitza la Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual i l’alt tribunal conclou que la norma “podrà aplicar-se en benefici del reu quan es fixi ara una pena inferior [a la que estava establerta bans de la llei] en aquells supòsits on així procedeixi”. L’eventual revisió de la pena, però, s’haurà de fer “analitzant cas per cas, i no de forma global, tant en assumptes pendents de judici, recursos d’apel·lació i cassació i en executòries penals”.

En el cas sobre el que ara es pronuncia, el Suprem ha estimat el recurs de la fiscalia i les acusacions que demanaven que no s’apliqués un atenuant a la sentència que va condemnar a 4 i 3 anys de presó dos exjugadors de l’Arandina Club de Futbol per abusar sexualment d’una menor el 24 de novembre de 2017.  Al desembre de 2019, l’Audiència de Burgos va condemnar a 38 anys de presó cadascun dels tres exjugadors -Carlos Cuadrado Lucho, Víctor Rodríguez Viti i Raúl Calvo- per l’agressió sexual.

No obstant això, en revisar la sentència, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va absoldre Calvo i va rebaixar la condemna a Cuadrado a quatre anys de presó i a Rodríguez a tres anys, en qualificar els fets d’abús sexual i no d’agressió. Ho va fer perquè no va considerar provada l’existència d’intimidació –en aquell moment clau per contemplar l’agressió sexual- i va qualificar els fets d’abús sexual amb l’atenuant de la proximitat d’edat i de maduresa dels encausats i la víctima.

Ara el Suprem eleva les penes als dos condemnats en suprimir l’atenuant d’analogia d’edat que va aplicar el TSJ de Castella i Lleó, per la qual cosa atén la petició de la fiscalia i declara “que no és possible aplicar aquest atenuant per mancar de cobertura legal”.

El fiscal sostenia en el seu recurs que, segons la nova norma de la Llei del només sí és sí, que va eliminar el delicte d’abús sexual, els fets són constitutius d’agressió sexual a menor de 16 anys, sancionat amb entre 6 a 12 anys de presó, de manera que mantenia la seva petició de 10 anys per encaixar en la nova forquilla de penes.

No obstant això, el Suprem explica que la pena que imposa als acusats és inferior a la que hauria correspost abans de l’entrada en vigor de la Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, “en ser ara menor la pena en un any de presó en aquest cas concret” i la normativa obliga a aplicar el Codi Penal més beneficiós per al reu. És a dir, l’alt tribunal hauria pogut elevar la pena a deu anys i no nou amb la norma anterior, però la pena més favorable als condemnats amb la nova llei és en aquest cas és d’un any menys.

La sentència, el contingut de la qual encara es desconeix, té un vot particular del magistrat Ángel Luis Hurtado, que considera que s’havia de mantenir l’atenuant analògica, amb una lleu reducció de penes en considerar que també afavoreix més el reu amb la nova Llei, cosa que hauria reduït lleugerament encara més les penes inicials de tres i quatre anys de presó.