Brussel·les recomana als 27 que facin una avaluació “més estricta” dels visats a ciutadans russos

La Comissió Europea (CE) ha publicat aquest divendres noves recomanacions als Estats per a la concessió de visats als ciutadans russos.

En un context d’escalada en “l’amenaça a la seguretat”, l’executiu comunitari ha demanat els vint-i-set que reforcin l’escrutini de la seguretat en la concessió de visats i a “reavaluar” els permisos ja concedits, tenint en compte “les situacions individuals sota el context geopolític actual”.

“Els Estats membres necessiten fer una avaluació de seguretat molt minuciosa i si una persona pot ser una amenaça a la seguretat o una amenaça a les relacions internacionals d’alguns Estats membres, a aquesta persona no se li hauria de donar un visat”, va declarar la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson.

Johansson ha posat d’exemple que si un ciutadà rus pretén quedar-se a la Unió durant un període superior als 90 dies que cobreix el visat de curta durada, com ara per escapar de la mobilització militar, no se li hauria de donar aquest tipus de document. “Demanem  als Estats membres que investiguin molt minuciosament si hi ha risc que la persona a la qual se li dona el visat de curta durada no torni a Rússia en 90 dies”, ha dit.

En qualsevol cas, ha matisat que aquestes directrius no revoquen l’obligació que tenen els països d’estudiar totes les peticions d’asil que reben, d’acord amb el dret internacional humanitari. A més, ha recordat que si una persona vol estar a la Unió Europa durant més de 90 dies sense demanar asil, pot sol·licitar un visat de llarga durada o un permís de residència.

Les directrius presentades aquest divendres recomanen als Estats membres que siguin més “estrictes” en relació amb el lloc on es presenta la sol·licitud per rebre el visat i no concedir aquests documents si els ciutadans russos no els han demanat des del seu país d’origen, Rússia. No obstant, Johansson ha reconegut que hi ha excepcions si es tracta de periodistes o hi ha motius humanitaris o familiars.

Brussel·les també ha instat els Estats i guardes fronterers a incrementar la vigilància i adoptar un enfocament més “estricte” en l’avaluació dels visats, a més d’un examen “més curós dels documents de viatge”. Johansson ha assenyalat que les recomanacions indiquen que tenir un visat “no és suficient perquè es pugui permetre entrar a la Unió Europea” i que els guàrdies fronterers han de dur a terme “altres controls de seguretat”.  

Les noves recomanacions arriben menys d’un mes després que la UE suspengués l’acord de facilitació de visats amb Rússia, una mesura que ja va endurir i va encarir el procés per poder obtenir l’autorització d’entrada.

“Rússia ha estat parlant freqüentment sobre utilitzar armes nuclears i avui el president [Vladímir] Putin ha anunciat l’annexió il·legal de quatre regions ucraïneses. Això és clarament una escalada del conflicte, una escalada de la guerra, i això significa també una escalada de l’amenaça de seguretat cap a la UE”, ha justificat Johansson.

L’eurocomissària ha informat que al setembre han entrat a la UE 190.000 ciutadans russos, una xifra que eleva entre 10.000 i 20.000 persones el volum d’un mes “normal”. Segons ella, entre aquests ciutadans russos que han entrat amb visat n’hi ha hagut que ho han fet amb l’objectiu de provocar els refugiats ucraïnesos i fer propaganda a favor de Putin.