Sortir o no sortir de Rússia
La UE debatrà, a partir de demà, si estén a tots els membres la prohibició d’expedir visats turístics als ciutadans russos
L’ONU i el canceller d’Alemanya insinuen que es tracta d’una mesura discriminatòria
Els països bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) han limitat la concessió de visats als ciutadans russos, i Finlàndia en reduirà un 90% l’emissió. Altres països de la UE estudien restriccions en aquest sentit i la República Txeca, que ostenta la presidència del Consell Europeu aquest semestre, portarà a debat estendre la prohibició a tot el bloc comunitari, en la reunió de ministres d’Afers Estrangers que tindrà lloc a Praga demà i demà passat.
Un nou càstig per la guerra d’Ucraïna, que embolica encara més les relacions de la UE amb Moscou, que qualifica la mesura de “xenòfoba”, mentre l’ONU i el mateix canceller d’Alemanya, Olaf Scholz, insinuen que deixar d’expedir visats per motius de nacionalitat té connotacions discriminatòries.
Lituània va restringir l’emissió de nous visats per a ciutadans de Rússia i Bielorússia des del començament de la invasió d’Ucraïna. Actualment, només n’expedeixen per motius humanitaris. Estònia ha deixat d’expedir-ne per a turistes, Letònia ha deixat en paper mullat un acord amb Rússia per facilitar els viatges transfronterers que data del 1993, i Finlàndia reduirà un 90% l’emissió de visats a partir de setembre i només en concedirà una desena part de les mil sol·licituds diàries que rep el país des de Rússia en aquests moments.
La Comissió Europea, de moment, no s’ha volgut mullar sobre la qüestió, però Polònia està estudiant accions similars, tot i que genera dubtes entre alguns dirigents de la UE.
Les restriccions actuals a l’Estat espanyol afecten funcionaris i membres del govern de Vladímir Putin, persones amb passaport diplomàtic, empresaris, parlamentaris russos –tant nacionals com regionals–, així com els jutges del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem. A part, l’executiu espanyol ha suspès per als russos amb capacitat per fer-hi grans inversions els anomenats visats d’or per residir a l’Estat.
Un viatge difícil
La suspensió de l’espai aeri de la UE per a avions procedents de Rússia, i viceversa, des de l’inici del conflicte crea moltes complicacions als viatges. Si abans hi havia un vol diari directe de l’aerolínia russa Aeroflot de Barcelona a Moscou, que tardava poc més de quatre hores a fer el recorregut –a part de la possibilitat de viatjar amb altres companyies fent escala–, actualment, per anar de la capital catalana a la russa es tarda, com a mínim, unes vuit hores, tot i que es pot allargar fins a tres dies, depenent de l’opció que s’esculli.
Les aerolínies Turkish Airlines i Emirates són de les poques que ofereixen la possibilitat de fer el recorregut, fent escala a Istanbul i Dubai, respectivament. El viatge amb la companyia turca és, en total, de poc més de vuit hores i el cost dels bitllets d’anada i tornada és superior als 2.600 euros per persona si es compra amb un mes d’antelació. El preu és de 1.488 euros si s’adquireixen a dos mesos vista. Passant per la capital dels Emirats Àrabs, el preu és de 1.502 euros, comprant-los 30 dies abans, però calen 14 hores de viatge. Totes aquestes tarifes són de la classe econòmica.
Hi ha una altra fórmula per sortir de Rússia molt més barata: arribar als països bàltics o Finlàndia per terra. Tot i les restriccions en matèria de visats d’aquests estats, aquesta via encara és factible, perquè molts dels qui hi arriben porten visats expedits per altres països de la UE i, per tant, poden entrar-hi i volar a la ciutat europea de destí.
Les distàncies a Rússia són llargues i els qui vulguin anar a Catalunya amb Moscou com a punt de partida, primer, han de fer les tres hores i mitja de tren –si es va amb un d’alta velocitat– cap a Sant Petersburg i, posteriorment, unes set hores més d’autobús fins arribar a Hèlsinki, la capital finlandesa. Des d’aquesta ciutat, hi ha dos vols setmanals operats per les companyies Vueling i Ryanair que costen entre 100 i 300 euros l’anada i la tornada. Els horaris dels diferents mitjans de transport, és clar, no estan sincronitzats i això obliga el viatger a fer nit a Sant Petersburg o a Hèlsinki. Hi ha una altra opció molt similar, que és passant per Tallin, la capital d’Estònia.
LES XIFRES
Sense data de retorn a Catalunya
A. GallardoMolts dels russos que estiuejaven a Catalunya repetien la destinació. El 2019, prop de 800.000 turistes procedents de Rússia van aterrar a terres catalanes, principalment a la Costa Daurada, i any rere any anava creixent la xifra de visitants d’aquest país. El conflicte ha capgirat la situació i, aquest estiu, Rússia ni apareix en les dades dels organismes oficials d’estadística. Aquest any, molts russos han escollit Turquia com a destinació, entre d’altres amb més facilitats per viatjar, perquè per estiuejar-hi no els demanen ni visats ni certificat anticovid. De moment, res no indica que la situació tornarà a ser com la d’abans del conflicte. No s’albira un final proper de la guerra. A part, els catalans que vulguin viatjar a Rússia ho tenen cada cop més complicat. Un dels requisits per obtenir el visat d’entrada és disposar d’una assegurança que cobreixi les possibles incidències mèdiques del viatge i, actualment, són poques les companyies que n’ofereixen per anar a Rússia.