Política

Israel

L’empresa propietària de Pegasus es reestructura i canvia el director general

NSO acomiadarà 100 treballadors, al voltant del 13% de la plantilla

Shalev Hulio deixa el càrrec però continuarà a la companyia

El director general de l’empresa creadora del programari espia Pegasus, NSO, Shalev Hulio, ha deixat el càrrec enmig d’un procés de reestructuració de la companyia en el qual es preveuen un centenar d’acomiadaments, segons ha publica The Times of Israel.

Segons aquest mitjà, la companyia israeliana ha informat en un comunicat que Hulio, fins ara conseller delegat i un dels fundadors d’NSO, ha decidit renunciar a la direcció executiva i serà substituït de manera interina per l’actual director d’operacions, Yaron Shohat.

Hulio, que ha dirigit la tecnològica durant els escàndols pel suposat ús inadequat del seu programari espia, continuarà a la companyia supervisant la seva estratègia de fusions i adquisicions.

En canvi, està previst que marxin un centenar de treballadors de la firma, al voltant del 13 % de la plantilla, segons una font de l’empresa que ha parlat amb The Times of Israel sota la condició d’anonimat.

NSO explica en la nota que la reorganització examinarà “tots els aspectes del seu negoci, inclosa la racionalització de les seves operacions per garantir que NSO continuï sent una de les principals companyies d’intel·ligència cibernètica d’alta tecnologia del món, centrada en els països membres de l’OTAN”.


Programari controvertit
Pegasus és un programari maliciós amb capacitat per fer una vigilància total del dispositiu mòbil de la víctima. Pot llegir missatges i correus escrits per l’usuari i també veure fotografies, vídeos, accedir a contactes, historials de navegació, contrasenyes o converses. NSO ha desenvolupat el programari 2010 vulnerant els sistemes operatiu dels dispositius d’Apple i Android. El disseny del sistema facilita que pugui ser el mateix usuari del mòbil qui se l’acabi instal·lant –infectant– sense voler obrint algun enllaç que hagi arribat per correu electrònic o per un altre sistema de missatgeria com WhatsApp.

Diverses investigacions periodístiques han destapat que aquesta tecnologia invasiva hauria estat utilitzada potencialment per una desena de governs contra centenars de periodistes, defensors dels drets humans, polítics i caps d’estat arreu del món, entre d’altres en països com ara l’Azerbaidjan, Bahrain, Catalunya, Hongria, l’Índia, el Kazakhstan, Mèxic, Marroc, Ruanda, l’Aràbia Saudita, Togo i els Emirats Àrabs Units.

L’empresa, fundada el 2010 a Herzliya, al nord de Tel Aviv, defensa que la seva tecnologia facilita als governs que la compren el combat contra el crim organitzat i el terrorisme, ja que permet perseguir criminals que es posen en contacte a través de comunicacions encriptades. La firma assegura que el seu ús s’adapta a la legislació vigent a cada país.

El govern israelià, que autoritza l’exportació del dispositiu a través del Ministeri de Defensa, se’n renta les mans i assegura que “Israel només aprova la comercialització de productes cibernètics que actuïn dins de la llei i que estiguin destinats a evitar i investigar actes terroristes”.