L’AP-7 obliga a repensar la mobilitat
La saturació a la qual ha arribat una de les autopistes amb més trànsit d’Europa, l’AP-7, s’hauria de convertir en el detonant d’un replantejament global de la mobilitat. De moment, a la Generalitat li correspon corregir en pocs dies la falta de previsió demostrada en els 10 mesos que fa que es van suprimir els peatges. Seran actuacions conjunturals en busca de reduir els col·lapses i per limitar la durada i extensió dels inevitables: tenir més grues en circulació per retirar aviat un obstacle, obrir carrils addicionals i prohibir el trànsit de camions en vies i moments d’alta demanda poden semblar pedaços, però tot ajuda. Notar l’efecte de la reducció del límit velocitat i l’increment de radars serà més difícil quan la velocitat operativa ja queda moltes hores per sota del màxim legal.
L’estiu s’entreveu problemàtic i valdrà la pena moure’s a la contra del gran gruix del trànsit, una planificació més plausible en temps d’esbarjo que en la mobilitat laboral. Cap a aquesta última s’ha d’adreçar la revisió que imposen la recuperació postpandèmica del turisme, de l’economia i d’una mobilitat que, per efecte de la covid, continuem percebent com a menys segura en transport col·lectiu. La meta és treure vehicle privat de la mobilitat i repartir l’imprescindible entre la xarxa viària disponible. L’èxit implica actuar en diversos fronts. Cal revertir el dèficit crònic de transport col·lectiu i fer-lo competitiu en temps i en preu amb el vehicle privat. Avui el tren és alternativa real al cotxe per anar de Girona a Barcelona, però no des de Vic o Tàrrega. Per treure vehicle pesant de l’asfalt cal que el transport de mercaderies en llarga distància es traslladi a un corredor ferroviari que, més que un retard crònic, pateix el boicot del govern de l’Estat, que també ha d’abandonar la tebior per impulsar el teletreball quan la presencialitat no aporta res. Que tothom tingui una alternativa de transport públic no és realista, però tan sols reduint el trànsit rodat un 10%, les vies principals deixarien de col·lapsar-se, amb l’afegit gens menor del benefici mediambiental i sense necessitat de cap més obra que rematar el quart cinturó.
