DÈFICIT INVERSOR
L’execució d’obra estatal toca fons el 2021
Es retarden autovies i corredors de tren projectats fa més de 10 anys
El coordinador del Pla de Rodalies avisa que falten equips que gestionin els projectes a Catalunya
L’any 2021 ha estat el de menys execució d’obra pressupostada per l’Estat a Catalunya des del 2015 segons l’anàlisi que ha fet la Cambra de Barcelona. El baix nivell d’execució és una constant històrica en els projectes ferroviaris i viaris de l’Estat al nostre país però el que ha encès la flama aquest cop ha estat l’abismal diferència de resultats amb Madrid.
Els números parlen per si sols. Dels 2.068 milions pressupostats per a Catalunya, només se’n van executar 740, un 36%, que suposa el percentatge més baix de resolució d’obra des del 2015. A la Comunitat de Madrid s’han fet obres per valor de 2.086 milions, molt per sobre dels 1.133 que incloïen els pressupostos estatals, concretament un nivell d’execució del 184%. Però, a més, aquest darrer any Catalunya ha acabat quedant a la cua del nivell d’execució de tota la resta de comunitats autònomes.
“Les del 2021 són les pitjors dades”, denuncia l’economista Joan Ramon Rovira, del Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures de la Cambra. Mentre el grau d’execució a Catalunya ha estat del 36%, la mitjana de la resta de comunitats ha estat del 68% –el País Valencià, Andalusia i Astúries són les altres amb menys obra realitzada respecte de la prevista però la resta de comunitats superen totes el 50% d’execució.
La major part del pressupost del 2021 per a Catalunya, al voltant de 1.300 milions, estava destinada a obres ferroviàries –707 milions, Adif; 492, Adif Alta Velocitat; o 262, Renfe. El nivell d’execució, però, ha estat del 23,9% a Adif, del 4,6% en l’alta velocitat i del 34,6% en el cas de Renfe. Comparant-ho de nou amb Madrid, els percentatges parlen per si sols: Adif ha realitzat el 69% de la inversió prevista; Adif Alta Velocitat, el 105%, i Renfe, fins al 229%.
El 2021 ha estat el pitjor any però la tendència és històrica. Les dades elaborades per la Cambra a partir de l’informe fet públic dilluns per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) mostren com des del 2015 a Catalunya s’ha executat el 60,3% de l’obra pressupostada, mentre que la mitjana estatal ha estat del 74,2%, i la de Madrid, del 128,7%. En aquest període, cada any s’han realitzat a Madrid obres per valor superior als 1.000 milions, mentre que a Catalunya cap any s’ha arribat a aquesta xifra.
Anant endarrere, només cal recordar els 4.000 milions del Pla de Rodalies de Zapatero fins al 2015. Només se’n va executar el 14%. “És una tendència de fons, una realitat estructural”, afirma Rovira, sobre un dèficit de realització que, adverteix, no afecta un gran projecte o un organisme concrets: “Quan un mira i rasca el diferencial és per totes les empreses públiques estatals.” Una de les claus, l’ha revelada a la clara aquesta setmana el coordinador del nou Pla de Rodalies, l’exconseller Pere Macias. A Madrid, diu, “hi ha milers de funcionaris que fan rutllar la maquinària i empenyen la gestió dels temes propers. Per contra, les delegacions ministerials a Catalunya estan infradotades”. Macias, que defensa el sistema d’oficines executores com es va fer per la T1 de l’aeroport o ara a Rodalies, avisa que la clau són equips de gestió: “Cal gestionar, i com més a prop millor.” També un problema estructural històric.
El Ministeri de Transports es defensa afirmant que, des del 2018 amb l’entrada del govern de Sánchez, Catalunya és on ha invertit més respecte a altres comunitats: 3.671 milions.
Entretant, estan per acabar, per exemple, l’A-27 de Valls a Montblanc (licitada el 2008); la B-40 entre Olesa i Viladecavalls (2006); l’accés de Rodalies a la T1 (adjudicat el 2010); els accessos al port de Barcelona (estudi el 2007), o el corredor mediterrani de Castelló a Barcelona (anunciat el 2012).