La decisió de Finlàndia sobre l’OTAN afectarà la de Suècia, segons la responsable d’Exteriors sueca

La ministra d’Exteriors de Suècia, Ann Linde, ha assegurat aquest divendres a Hèlsinki que la decisió que prengui Finlàndia sobre el seu possible ingrés en l’OTAN “afectarà molt” en la que adopti el seu país sobre la seva pròpia adhesió a l’aliança.

Totes dues nacions, les úniques nòrdiques no alineades militarment, estan considerant sol·licitar la seva entrada en l’OTAN a conseqüència de la invasió russa d’Ucraïna, encara que a Finlàndia el procés està més avançat.

Segons diversos mitjans locals, el govern finlandès té intenció de fer pública a mitjan maig la seva decisió de sol·licitar l’ingrés en l’OTAN, malgrat les reiterades amenaces del Kremlin per a impedir-ho.

Mentrestant, a Suècia els partits polítics encara estan deliberant sobre la possible adhesió en el Parlament i presentaran un informe sobre la nova política de seguretat el 13 de maig, just un mes després que Finlàndia fes el mateix.

Estocolm i Hèlsinki han incrementat considerablement la cooperació i els contactes bilaterals en les últimes setmanes per a intentar consensuar una postura conjunta respecte a l’OTAN i, eventualment, sol·licitar el seu ingrés alhora.

“No hi ha altres països que tinguin una cooperació tan forta entre ells fora de l’OTAN com Finlàndia i Suècia”, va afirmar Linde en una roda de premsa al costat del seu homòleg finlandès, Pekka Haavisto.

Tots dos ministres han coincidit que aquesta cooperació, que inclou la planificació d’operacions en situacions de crisis i conflictes, podria estrènyer-se encara més si fos necessari per a afrontar les amenaces de Moscou. “Si el nostre entorn de seguretat es torna més desafiadora, per descomptat podem augmentar aquesta planificació bilateral, que inclou tots els sectors de la cooperació militar”, ha dit Haavisto.

Ni Haavisto ni Linde han volgut aclarir si han arribat a acords amb algun país membre de l’OTAN perquè els presti assistència militar, en cas d’una eventual agressió russa, durant el període que va entre la sol·licitud d’ingrés i la ratificació de tots els països aliats. “Això és una cosa que correspon anunciar-ho a aquests països quan creguin que és el moment adequat”, ha explicat Haavisto, qui ha assegurat que la mateixa OTAN té interès a defensar la seva política de portes obertes de possibles interferències de tercers.